In memoriam
La notícia del decés del compositor Joan Guinjoan, just encetat aquest any, va colpir tant el món de la música com la comunitat educativa de l’institut d’ensenyament secundari de Riudoms que duu el seu nom.
Guinjoan, personatge genuí com pocs, senzill de tracte i de tarannà bonhomiós, ha esdevingut una figura de referència al nostre centre des que es va inaugurar l’any 1996. De la petja com a músic – a bastament glossada per crítics i especialistes– poc més es pot afegir si no és la profunda admiració cap a qui és considerat el pare de la música contemporània a Catalunya.
Acompanyar el mestre en les estrenes, concerts i actes d’homenatge ha estat, sense cap mena de dubte, un privilegi. Per esmentar-ne uns quants: al Palau de Congressos de Tarragona, a l’Auditori de Barcelona, al Palau de la Música, a la Residència d’Investigadors, al Conservatori del Liceu i a l’Auditori Josep Carreras, la tardor passada, en què Guinjoan – ja per impossibilitat d’assistir al concert– hi va ser present amb una gravació enregistrada dies abans. Un altre acte que cal destacar és el Cicle dedicat a Joan Guinjoan i l’obra programada per inaugurar-lo: el Quartet nº 1 dedicat a Riudoms, interpretat pel prestigiós Quartet Gerhard i presentat pel compositor Ramon Humet.
L’estrena del Sincrotó Alba el 2010, a mans de l’OBC i amb Martínez Izquierdo a la batuta, va ser un apropament brillant de la música als avenços de la ciència. Un recordat diumenge de maig que acabà amb el 2n concert per a piano i orquestra de Rakhmàninov.
Recordo especialment l’estrena del poema simfònic Fiat Lux amb l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Josep Pons. Strauss i Wagner completaven un programa en un Palau vestit de gala on suraven els versos del poeta Clapés, inspiradors de l’obra:
Cadències d’una música extrema
escampada per l’univers del misteri
La presentació del llibre Joan Guinjoan. Les arrels del compositor Riudomenc, al mateix institut, va ser tot un esdeveniment; com també ho va ser el nomenament de Fill Il·lustre a l’Ajuntament, actes als quals vam poder acompanyar el mestre.
La seva presència a les graduacions dels alumes quan aquests finalitzaven els seus estudis era habitual. Tot cofoi, li agradava dir que “anava al seu institut” i s’adreçava als alumnes amb paraules sinceres i amables esperonant-los en l’esforç i en la perseverança en el treball, tan importants com l’honestedat per tal d’esdevenir ciutadans responsables. Les seves intervencions acostumaven a acabar amb els versos de Rainer Maria Rilke que, segons deia, l’acompanyaven sempre:
Ser artista és créixer com l’arbre
que no pressiona la seva saba,
que resisteix tot confiant
en els grans temps de primavera.
L’estiu arriba, però només per aquells
que saben esperar tranquils i oberts
com si tinguessin l’eternitat al davant.
Ho aprenc cada dia
a força de sofriments que beneeixo.
Paciència, res més.
A banda de la música, si hagués de destacar algun tret d’en Joan –tal com li agradava que l’anomenéssim– fora indubtablement la conversa amena i propera, alhora estimulant i profunda. Escoltar-lo era un plaer. Sentir-lo explicar l’experiència del Diabolus in Musica o la crítica d’algun enregistrament, parlar del Quartet Brodsky o de Javier Perianes, el pianista que estrenaria l’última obra, La llum naixent i, sobretot, aprendre molt sobre Schönberg i Stravinsky era sempre una delícia.
S’emocionava a l’aula de música de l’institut tot mirant els treballs que havien realitzat els alumnes de primer d’ESO amb les fotografies i els resums sobre la seva biografia. Amatent escoltava com treballàvem la seva obra i les reaccions de la mainada en escoltar El Diari, tan ben interpretat per la Maria Hinojosa o els matisos tímbrics en el joc de percussions, la força i la vitalitat de l’Homenatge a Carmen Amaya.
Cada any, els nois i noies se sorprenen de l’originalitat dels fragments triats, perquè la música de Guinjoan és diferent i única. L’energia d’en Joan es contagiava fàcilment i per això havíem programat una classe que, temps a venir, ell impartiria sobre la Història del soldat.
Ens va quedar pendent la classe d’Stravinsky i també uns fragments del Concert per a oboè KV 314 de Mozart que el professor Albert Lopeandia tocaria en una visita al carrer Pàdua i que ja no vam poder fer.
Del gran mestratge del bon amic Joan ens queden les paraules ben dites sorgides d’una fresca espontaneïtat, d’un home fidel als seus orígens, d’un savi de gran humanitat.
El nostre agraïment a un home tan agraït.
Pilar López Bastida
Professora de música de l’Institut Joan Guinjoan i Gispert
