Tazim a Itàlia un #ErasmusJdA confinat

Em vaig despertar sobre les 4:30 del matí. Vaig esmorzar i sortir de casa sobre les 5:30 cap a l’aeroport de Barcelona. Vaig arribar aproximadament sobre les 6:00. A les 7:30 del matí va sortir l’avió cap a Nàpols i sobre les 9:15 vam aterrar…

Així comença el diari de l’aventura (i mai millor dit) que en Tazim ha viscut aquests darrers dos mesos a la pintoresca població de la regió de Calabria, Terranova da Sibari, a l’extrem sud d’Itàlia.

Allà l’esperava un lloc de feina gestionat pel nostre contacte italià Antonio Gallo, on durant els mesos de març i abril en Tazim realitzaria feines relacionades amb els estudis que cursa a l’institut (DAW) com són l’anàlisi de webs i la creació de nous llocs webs, tot seguint les tendències del mercat actual i els dissenys més adients pels usuaris. Una feina nova, amb un equip de treball internacional i on hi havia que posar la màxima atenció i cura per a que tot sortís el millor possible en els terminis indicats.

I quan tot estava ja encarrilat, estava clara la seva missió allà i començava a fluir l’experiència tal i com s’esperava, les autoritats sanitàries italianes varen tenir que començar a imposar restriccions de moviments a la població, per evitar en la mesura del possible un fort increment en contagiats per COVID-19.

Inicialment, en Tazim va seguir el calendari previst treballant telemàticament mentre seguia en contacte continu amb l’equip de mobilitat de l’institut. Els dies seguien passant, i la situació empitjorava a tot arreu de manera extrema, però entre la inestimable col·laboració del personal del Departament d’Educació i del personal de mobilitat de l’institut, varem coordinar i crear possibles escenaris de tornada pel Tazim, no obstant això, ell tenia l’última paraula.

Finalment, en Tazim optà per la decisió més valenta (i molt possiblement la més segura) quedar-se a la població en la que hi habiten poc més de 5000 persones, seguir amb la seva rutina per passar el millor possible el temps confinat i teletreballar amb les tasques que li assignaren.

Quan la mobilitat finalitzà, al més pur estil Marco Polo (però del segle XXI), en Tazim viatjà 67km en cotxe fins la parada de tren que el portà cap a Nàpols, per una hora després sortir cap a Roma i passar allà una nit per poder volar l’endemà fins a Barcelona directament, ja que el trànsit aeri quedà reduït notablement.

Ens n’alegrem infinitament de que en Tazim estigui ja amb nosaltres, sa i estalvi (tot i que molt cansat), i tenim unes enormes ganes de tornar a veure’l per que ens conte molts més detalls sobre tot el que ha viscut.

I recordeu que tot l’alumnat de cicles formatius del centre té també l’oportunitat de viure una experiència vital com aquesta; entreu a la secció de Mobilitat Internacional per saber-ne més!