A la vida quotidiana experimentem, sense adonar-nos-en, amb els colors, els sons i les paraules de manera simultània. De fet, So, traç i paraula, el nom del nostre projecte, ha estat això: pensar i compartir emocions i sensacions artístiques sense els trencaments a què se sotmeten les diferents disciplines. En aquest sentit, des de Llengua catalana hem après a aplicar la paraula precisa a la sensació que ens produeix un so concret -un crit, un cant d’ocell, un rajolí d’aigua- o l’harmonia dels sons esdevinguts música, com ha estat el cas de les composicions de Mussorgsky. I també hem après a descobrir quins colors atorguem a les paraules que tantes vegades diem: pluja, vent, primavera, soroll… A partir de tots aquests processos, hem anat elaborant un treball poètic estretament relacionat, és clar, amb la música i la pintura, que s’ha reflectit en la producció d’un poema, resultat de considerar el color de les paraules que l’integren i les formes geomètriques que, a la manera de Kandinsky, sintetitzen el sentit últim de l’obra, aspecte que els alumnes han, també, realitzat. En aquest sentit, el poema ha estat un producte lingüístic-visual en què paraula i traç estan íntimament relacionats.
Els versos de Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli, Miquel Martí i Pol i Marià Manent, ens han ajudat a endinsar-nos de ple en aquest món tan suggerent de la sinestèsia.
Tot plegat, un treball molt interessant que ens ha fet descobrir moltes sensibilitats amagades.
Comentaris recents