Història

Antecedents

L’Institut Antoni de Martí i Franquès és un centre que, històricament arrenca de l’any 1845 i que, fins a final de la dècada dels seixanta, va tenir la seva seu originària a la Rambla Vella, a l’antic convent dels franciscans, actualment transformat en seu dels Serveis Territorials d’Ensenyament, de l’Arxiu Històric i en l’Institut Pons d’Icart.

El 1970 va ser el primer any que començà a funcionar a l’emplaçament actual del carrer Enric d’Ossó, 3. Des de llavors ençà, ha vingut desenvolupant les tasques formatives i educatives en tots els nivells de BUP i COU -ara ESO i BTX- en torns de diürn i nocturn, donant sempre suport a les institucions ciutadanes vinculades a activitats culturals i cíviques.

Així mateix, donada la seva gran capacitat, ha estat habitualment el centre escollit per a celebrar-hi cursets, exàmens, proves d’aptitud, i altres convocatòries d’organismes oficials.

Va assumir la seu oficial de l’INBAD (Institut Nacional de Batxillerat a Distància) fins al curs 1981-82, i els va tornar a recuperar amb el nom d’ICESD (Institut Català d’Ensenyament Secundari a Distància) el 1996. A partir del 2006 aquests estudis es denominen IOC (Institut Obert de Catalunya) i es duen a terme per connexió telemàtica de l’alumnat amb la seu central de Barcelona.

Fa molts anys que el centre col·labora o ha col·laborat amb l’ICE (Institut de Ciències de l’Educació) de la URV (Universitat Rovira i Virgili), de la UB (Universitat de Barcelona), de la UPC (Universitat Politècnica de Barcelona), de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), de la UdLL (Universitat de Lleida) en la realització de Cursos d’Aptitud Pedagògica i de Seminaris Permanents. També s’han realitzat cursos d’anglès de l’EOI, cursets del PIE (rograma d’Informàtica Educativa), del CRP (Centre de Recursos Pedagògics), del SEDEC (Servei d’Ensenyament del Català) i molts d’altres.

Des del curs 2000-01, el centre també acull l’aula TAE (Tallers d’Adaptació Escolar), ara anomenada AA (Aula d’Acollida), per a facilitar la immersió lingüística dels nouvinguts a la demarcació.

Història

Els estudis universitaris i d’ensenyament secundari tenien poca presència a la Tarragona de les primeres dècades del segle XIX. La Universitat havia quedat reduïda al Real Estudio Literario, creat el 1724, on s’impartien les matèries de Gramàtica, Filosofia i Teologia, això sí, tot dependent de la Universitat de Cervera.

L’únic establiment públic d’ensenyament mitjà, el 1839, era el Seminari Conciliar, en el qual s’impartien classes de Filosofia i d’Escolàstica, sense oblidar-nos de les escoles de Belles Arts i de Nàutica, fundades el 1801.

Va ser precisament un organisme com la Junta de Comerç, de caràcter privat, el que -com ja havia passat a Barcelona- promou la creació l’any 1839 de l’anomenat Instituto Tarraconense, instal·lat a l’antic convent dels Caputxins, amb la pretensió d’impartir el primer i el segon ensenyament. Aquest és el precedent més immediat de la creació de l’Institut de Tarragona. Entre aquesta data i el 1844 comença a funcionar l’Escola Normal de Mestres.

Efectivament, la implantació de l’ensenyament mitjà a Espanya era d’uns quants anys enrere. Tant la primària com la secundària continuaven mancades d’una veritable política educativa, i només els jesuïtes havien creat un ensenyament catòlic des de finals del segle XVI. és l’any 1836 quan el ministre Istúriz posa en pràctica el primer pla d’ensenyament secundari, concebut com a complementari del primari i una preparació pel superior. La referència va ser la legislació francesa i el pensament liberal d’arrel il·lustrada.

A partir del pla de 1836, es creen alguns instituts, com el de Lleida, que data de 1843; malgrat tot, la major part dels instituts de Catalunya hauran d’esperar l’anomenat Pla Pidal de 1845: aquest és el cas de Barcelona, Figueres, Girona i Tarragona.

La fundació de l’Instituto de Segunda Enseñanza de Tarragona figura per reial ordre en la Gaceta del 13 de novembre de 1845, on es disposava la formació d’una Junta Inspectora, presidida pel “Jefe Político de la Provincia”, en la qual un dels seus membres actuaria com a director del centre. El 8 de desembre de 1845 es va inaugurar el centre i s’inicia el primer curs amb en Josep Aleu Borrull (vicepresident del Consell Provincial i diputat a Corts) de director.

Quin és el marc polític en el qual neix l’Institut? Ens ho explica clarament José Montaldo, qui vint anys més tard serà director del centre, en el contingut de la Memòria de 1855:

Desde que el señor marqués de Pidal publicó su plan de estudios en el año 1845 han intervenido en las cosas públicas dos influencias poderosas, queriendo una de ellas hacer suya la instrucción, especialmente la segunda enseñanza y tratando otra de escatimarla temiendo la concurrencia en el gobierno de clases de menor fortuna a las que no querían dar participación en el poder y cuya ignorancia debía imposibilitarlas para reclamarlo con justícia.

 

Les diferents seus

Quan va ser fundat, i de manera provisional, l’Institut es va instal·lar a l’edifici de la plaça del Pallol, que des de 1801 era, amb el nom d’Ateneo, la seu de l’Escola Nàutica i de les Belles Arts. El local era petit i inadequat, per la qual cosa, i aprofitant la supressió de l’Escola Normal situada a l’antic convent dels franciscans, l’institut trobarà el nou espai que l’acollirà durant més d’un segle. L’antic establiment (1849-1970) estava situat entre els actuals carrers de Sant Francesc, d’August, de l’Assalt i la Rambla Vella.
Des de principis del segle XX hom parla ja de la necessitat de construir un nou edifici degut a la precarietat i desperfectes diversos. No serà, però, fins el juliol de 1969 que es declara oficialment en ruïnes. Un any abans estava feta ja la Memoria Descriptiva del Proyecto de dos Institutos de Enseñanza Media (uno masculino y otro femenino) pensats per a 1.200 alumnes cadascun. Es construeixen a l’eixample de la ciutat, entre l’aleshores avinguda Roma i l’avinguda República Argentina. El solar havia estat cedit per l’ajuntament i tenia una superfície de 18.879 m2, com a resultat de l’agrupació de diverses parcel.les, per on passava una cabalosa sèquia. Calia afegir una zona verda aproximada de 3.000 m2. El programa de construcció incloïa, junt amb els dos Instituts, l’edificació d’un menjador,i un gran gimnàs per a cada centre i una sala d’actes-capella comuna. La superfície total edificada era de 9.636 m2, amb un semisoterrani i quatre plantes. La funcionalitat, a vegades en perjudici de l’estètica, presideix la concepció de la construcció, en què l’horitzontalitat predomina en els cossos allargats, compensada amb les verticals centrals i laterals, tot sobre la base modular de l’aula i de la finestra.
Mitjançant l’Associació de Pares de l’Institut, acabada de construir, es demanà que els nous instituts fossin mixtos, proposta a la qual s’adherí el claustre de professors en la sessió del 6 de març de 1970, tot insistint en el caràcter mixt de l’antic Institut. Així va funcionar fins al 1979, amb 32 aules de 40 alumnes cada una i les quatre aules triples de la primera planta. Mai no foren dos instituts separats, sinó mixt des del bon començament. Una de les ales de la planta baixa de l’edifici va ser la seu de la Delegació del Ministeri d’Educació i Ciència des del 1970 al 1978. Precisament, el 1978 es creà l’Institut Mixt número 2 -el futur Ponç d’Icart- com un desdoblament del Martí i Franquès.

Present i futur

L’institut té en l’actualitat més de 1400 alumnes, un equip de 110 professors i 8 treballadors del sector Personal d’Administració i Serveis. L’institut ha procurat sempre mantenir la iniciativa a la circumscripció de Tarragona pel que fa a la innovació tecnològica i als equipaments, gràcies a l’interès dels seminaris, a la col·laboració de l’AMPA i als Serveis d’Educació. És així com s’han anat creant les aules de vídeo, d’informàtica, de serigrafia, el teatre, la sala de conferències, el nou gimnàs, el taller d’escultura, la sala de música, el SIEI. També s’han anat ampliant i renovant els laboratoris, la biblioteca, l’arxiu històric i l’hemeroteca. A més, amb la col·laboració d’una part del professorat i de l’AMPA, s’han dut, i se segueixen duent a terme, tota una sèrie d’activitats extraescolars fonamentals en l’educació complementària de l’alumne: teatre, orquestra, esports, informàtica, sortides i excursions culturals, viatges d’estudi, intercanvis escolars amb Alemanya, França i Anglaterra, l’Olimpíada matemàtica i química, les proves Cangur i un llarg etcètera; així com nombroses participacions en concursos literaris, de vídeo, de treballs de recerca i de fotografia que han donat força satisfaccions al just esforç de tantes persones.