Tal com ja vam explicar en l’article del febrer (L’Institut Julio Antonio estrena el projecte LIRA gràcies a una beca Erasmus+), una de les metes del projecte LIRA és posar en valor la riquesa i la bellesa de la zona rural on vivim. Aquest ha estat l’eix central de la segona tongada d’activitats d’aprenentatge, dutes a terme els dies 20, 21 i 26 de maig, i que han consistit principalment en visitar entitats i productors locals per conèixer els fruits de la terra i la seva elaboració.
En primer lloc ens vam desplaçar fins al poble de Riba-roja d’Ebre, on ens esperaven els membres de l’Associació Amics de Riba-roja d’Ebre, a punt per guiar-nos fins un indret farcit d’història i de natura: el cim on se situa actualment l’ermita de Santa Maria Magdalena de Berrús. Els guies de l’Associació ens van explicar la curiositat que la fa única, i és que al 1968 es va traslladar pedra a pedra des del poble de Berrús fins al cim de la muntanya on és ara, per evitar que quedés sepultada sota les aigües de l’embassament que s’anava a construir. La vam poder visitar per dins i fins ens van permetre tocar-ne les campanes!
Prop de l’ermita hi ha una zona on queden restes de les trinxeres de la Guerra Civil. Allí vam poder posar-nos a la pell dels soldats que des del mateix 25 de juliol del 1938 (inici de la Batalla de l’Ebre) es deixaven la pell per defensar el territori. Les vistes des de les trinxeres son corprenedores i els guies ens van assenyalar des d’allí el punt exacte on es troben Catalunya i l’Aragó actualment.
Al turó de l’ermita ens esperaven també els apicultors de Mel Somper. Ens van parlar de les propietats medicinals de les herbes aromàtiques típiques de les nostres terres com el timó, el romer, l’orenga… Ens van explicar com es fa la mel i com viuen les abelles. Vam poder ensumar, tastar, provar… Vam aprendre moltíssim i ens va encantar!
Uns metres més avall vam visitar un dels forns d’oli de ginebre que queden en més bon estat de conservació. Durant la primera Online Mobility, l’Associació Amics de Riba-roja d’Ebre ja ens van venir a explicar què eren aquests forns, vestigis d’un passat recent que gairebé havia caigut en l’oblit: aquestes construccions circulars de pedra seca, de grans dimensions, servien per destil·lar l’oli en sec a partir d’escalfar les soques de l’arbust anomenat càdec, ginebre o ginebró. Van ser molt importants per a l’economia de Riba-roja al període preindustrial del segle XVII.
Per últim, de tornada a l’institut, vam parar a fer un cop d’ull a la presa de Riba-roja, on vam quedar impressionats per les grans dimensions de les comportes vistes de prop.
L’endemà, 21 de maig, ens vam dirigir en primer lloc al poble de Miravet, des d’on vam creuar el riu pel tradicional pas de barca, del qual vam aprendre que és l’últim transbordador fluvial de Catalunya que funciona sense motor, aprofitant només la força de l’aigua i l’expertesa del barquer.
Ja l’altra riba del riu, vam passejar fins al nucli de Ginestar recorrent el camí de l’Aubasta, una sendera que voreja el riu i que l’associació Lo Margalló ha recuperat recentment. Seguint pel Camí de les Riberes fins al poble vam poder contemplar la gran varietat d’arbres fruiters que conforma el paisatge agrícola de la nostra comarca (cirerers a Miravet; pereres, presseguers, albercoquers, oliveres i vinya a Ginestar).
Després d’esmorzar vam visitar dues de les empreses productores més importants del municipi. D’una banda, la centenària cooperativa agrícola “La Ginesta”, on vam visitar el molí per veure com és el procés d’elaboració de l’oli d’oliva, així com el del vi. De l’altra, el celler Suñer, on vam aprendre totes les curiositats de la producció del vi, des que el raïm és al cep fins que el vi és a l’ampolla. Com a colofó a la visita ens van ensenyar la casa rural Cal Pubill (propietat també de la família Suñer), una antiga casa senyorial de principis del segle XX, molt gran i ben conservada.
Per acabar, ens vam partir en dos grups per fer dues visites simultànies. Un dels grups es va dirigir al municipi de Tivissa per visitar els terrenys i les instal·lacions de l’empresa Cerima Cherries, dedicada a la producció, envasat i exportació de cireres arreu del món. L’altre grup va anar a Móra d’Ebre per fer la visita guiada a La Masrojana, una empresa familiar de projecció internacional que elabora olives de varietats regionals, patés d’oliva i olis verge extra. Ens vam sentir privilegiats de conèixer i de saber que tenim a casa aquestes dues indústries de tanta magnitud.
Gràcies a aquestes visites ens vam poder fer una idea del pes que ha tingut i té el sector agrícola a la nostra comarca, tant en el passat com en l’actualitat, i de com aquest sector ha pogut fer el salt des del mercat local al mundial gràcies a la qualitat i la feina ben feta.
2n Online Mobility
Al cap de pocs dies (el 26 de maig) vam intercanviar impressions amb els nostres socis europeus, en una videotrucada liderada pels companys de l’institut Marcel Pagnol de Noyen-sur-Sarthe, que havia de ser l’amfitrió d’aquesta segona mobilitat. Donada la situació de pandèmia en la que encara ens trobem, aquesta mobilitat s’ha fet virtualment, de manera semblant a la primera, amb la diferència de què en aquesta ocasió sí que hem pogut sortir del centre per a explorar el territori en persona, tal com acabem d’explicar.
Amb aquesta segona mobilitat donem per finalitzat el projecte LIRA d’aquest curs 2020-2021. Ha sigut una experiència inoblidable, de la qual n’hem tret grans aprenentatges de tota mena, i que ens deixa molt bons records. Ens queden moltes ganes de seguir aprenent i de poder fer en persona les dues mobilitats pendents (Eslovàquia i Portugal) el proper curs 2021-2022, per així acabar el projecte de la millor manera possible: convivint, conservant i compartint les nostres estimades zones rurals!
Comentaris recents