Història

 

Diverses consideracions geogràfiques expliquen el passat i els orígens de Móra d’Ebre. El riu sempre fou un camí: aigües, terres fèrtils i llims puríssims, atrauen l’home a les ribes de la Ribera d’Ebre des de temps remots. Els ibers crearen els primers poblaments, el poblat del Calvari, sobre una terrassa al·luvial immediat a la població.

El llarg període de la romanitat crearia centres d’explotació agrària i petites indústries, però no deixà restes monumentals. De l’època visigoda sembla restar el topònim morale (any 676) identificat per alguns historiadors com l’actual Móra d’Ebre. La presència àrab deixà forta empremta en la vida local, especialment el castell i l’antiga barca de pas que unia les dues ribes. La reconquesta arribà de la mà de Ramon Berenguer IV el 1153.

Els segles medievals foren una gran època de Móra: cristians, moros i jueus, conviuen en bona harmonia. Móra estava en mans del senyor d’Entença -estenia el seu senyoriu sobre diversos pobles de l’esquerra de l’Ebre- que entaulà una llarga guerra contra els Templers, que dominaven el marge dret del riu. Galves d’Entença, baronessa de Móra, defensà amb heroisme el setge del castell i la població per part dels Templers aliats amb els Montcada. Jaume II acabà amb aquelles lluites.

El 1610 els moriscos de Móra foren exempts del decret reial d’expel·liment signat per Felip III.

Malgrat els danys ocasionats per la guerra dels Segadors i la de Successió, Móra, al segle XVIII, aconseguí un progrés manifestat en la vitalitat del comerç i la indústria.

Durant l’ocupació francesa, la nova administració creà el Cantó de Móra, on el general Suchet establí un centre d’operacions militars. Posteriorment, les guerres carlines -especialment la primera- afectaren molt la nostra vila que restà incendiada pels liberals el 1837 (sovint s’ha parlat d’una segona fundació de Móra).

A principi del segle XX es viu una revifalla social i econòmica de Móra, on la construcció de l’anhelat pont que unia les dues ribes en seria l’obra més emblemàtica. La Guerra Civil del 36 -voladura del pont, destrucció d’edificis i indústries…- estroncaria novament tot signe de progrés. La refeta fou molt lenta, fins a aconseguir els serveis que avui la defineixen com una vila acollidora.

mes informació (http://www.moradebre.cat/historia.asp)

L’I.E.S. “JULIO ANTONIO”

1. Una necessitat feta realitat

L’Institut Elemental de Segon Ensenyament de l’època republicana és l’únic precedent d’ensenyament secundari a la nostra població. En acabar la guerra, l’Institut no va reprendre les classes.

Aquest fet va suposar un immens buit -de gairebé trenta anys- en l’ensenyament secundari morenc. Els alumnes que en acabar l’ensenyament primari volien continuar els estudis es trobaven amb un camí ple de dificultats. Havien d’estudiar “per lliure”, ja sigui a les classes de repàs del mateixos mestres de primària o a les acadèmies privades de la localitat per a presentar-se posteriorment a examen a Reus o Tarragona. Una altra possibilitat era anar-se’n intern a col·legis de poblacions més grans, cosa, com és de suposar, fora de l’abast de la major part d’estudiants en una època tan dura com la postguerra.

Davant d’aquesta situació i en uns temps -els anys 60- en què l’economia començava a recuperar-se, l’Ajuntament de Móra va dedicar temps, treball i esforç a aconseguir aquest necessari servei per a la nostra vila i comarques veïnes.

La situació de Móra d’Ebre, com a centre de les tres comarques Ribera, Terra Alta i Priorat, i el caràcter comercial i de serveis de la nostra vila van ser factors determinants a l’hora d’ubicar-hi l’institut.

2. La construcció i el començament de les classes (1966-67)

D’acord amb l’ordre Ministerial de 13 d’agost de 1963, un equip d’arquitectes integrat per Francesc Basso, Joaquín Gili, Oriol Bohigas i Josep M. Martorell redacten el projecte de construcció de l’Instituto Técnico de Enseñanza Media (ITEM) de Móra d’Ebre.

L’edifici estava pensat per a impartir el Batxillerat Tècnic, una modalitat (la Industrial-minera) que només va cursar una promoció i en què els alumnes, a més d’estudiar les assignatures pròpies del batxiller, també havien de cursar assignatures pràctiques (fusteria, electricitat i metall) en cicles trimestrals. Aquesta modalitat de batxiller va fer dissenyar l’edifici de l’Institut de tal manera que una part considerable de l’edifici es dediqués a aules-taller.

El 10 d’octubre de 1966, el Ministeri d’Educació nomena Julia Moro Rodríguez “Comisario Director” amb l’encàrrec de posar en funcionament el centre. A causa del retard de les obres, les classes s’inicien a la caseta annexa a l’actual col·legi públic Lluís Viñas, coneguda com la OJE, per a ocupar definitivament les instal·lacions de l’Institut, encara en obres, el gener de 1967, després de les vacances de Nadal.

Les classes s’inicien amb un únic curs, integrat únicament per 41 nois.

Com hom pot suposar, aquests professors no treballaven exclusivament a l’Institut, sinó que hi anaven a realitzar les seves classes i fins i tot se’ls compabilitzava hores en tasques administratives.

3. 1967-1975: Instituto Técnico de Enseñanza Media. ITEM

Aquest anys van ser els de la consolidació després de diverses vicissituds inicials. Ja s’havien acabat les obres i any rere any s’anaven implantant els diversos cursos fins a conformar el batxillerat anomenat unificat. Aquest batxillerat constava de 6 cursos dividits en el batxillerat elemental (4 primers cursos) i el superior (5è i 6è), dividit, aquest darrer, en les especialitats de ciències i de lletres. En finalitzar cadascun d’aquests batxillerats, i per a poder obtenir el corresponent títol, calia superar un examen, la revàlida, que s’havia d’anar a fer a Reus. Els alumnes que desitjaven seguir estudis universitaris havien de cursar el COU (Curs d’Orientació Universitària).

El batxillerat unificat no va conviure amb tots els cursos alhora ja que, arran de l’aplicació de la Llei General d’Educació de 1970, al curs 1971-72 van deixar d’entrar alumnes de 1r de batxillerat en haver de romandre a l’escola a la 2a etapa d’EGB.

Pel que fa a la Formació Professional, començà a impartir-se el curs 1971-72, els dos primers cursos com una extensió de l’Institut Politècnic Comte de Rius de Tarragona; posteriorment ho va fer com una extensió de l’Institut Politècnic d’FP de Tortosa. El curs 1971-72 es començà a impartir la branca d’FP-1 administrativa, mentre que la d’automoció no començaria fins el curs 1975-76.

L’augment de matrícula i d’oferta educativa en l’FP van obligar a ampliar l’edifici a final dels anys 70.

a) Els alumnes

La matrícula del curs 67-68 va ser de 272 alumnes, xifra que mostra la importància que aviat assolí “la Laboral”, nom amb què era conegut l’Institut entre la població de Móra d’Ebre. Va ser durant aquest segon curs de funcionament quan s’acceptaren noies en la matrícula, això sí, en aules i patis separats. La matrícula arribà als 388 alumnes el curs 1971-72, i s’estabilitzà al voltant dels 250 a partir del curs 1974-75.

Ben habillats amb l’uniforma -jersei blau marí i pantalons o falda grisa- arribaven a l’Institut alumnes de tots els pobles de la Ribera d’Ebre i de bona part de les dues comarques veïnes, la Terra Alta i el Priorat. Alguns arribaven diàriament en autocar i es quedaven al menjador escolar que entrà en funcionament en novembre de 1967, altres vivien en una residència d’estudiants ubicada en uns pisos de la plaça de la Verge.

b) Els professors

A mesura que s’ampliaven els cursos, la plantilla de professors augmentava -durant aquest període oscil·la entre els 15 i els 20. El curs 67-68 s’incorporaren Pedro Bellón Peinado, que passà a ser el director fins a la seva marxa el 1975. í‰s en aquests moments quan l’Institut es consolida i s’implica en la vida social, cultural, econòmica i esportiva de la població organitzant activitats en els diferents àmbits i, fins i tot, s’impulsa activitats econòmiques.

c) El nom del centre

El 16 de febrer de 1969, la població de Móra d’Ebre ret un homenatge a Julio Antonio, escultor fill de la població, amb motiu del cinquantenari del seu decés. L’Institut hi participa activament amb el muntatge d’una exposició antològica i amb la celebració, al seu saló d’actes, d’una conferència a càrrec de Rafael Santos Torroella, biògraf de l’artista. Aquests actes compten amb la presència de l’alcalde de la població, Sr. Pere Aviñó, el governador civil de la província, Sr. Serrano Montalvo i altres autoritats municipals i provincials. Va ser arran d’aquests actes d’homenatge que el Claustre de Professors acordà posar el nom de Julio Antonio a l’Institut. El Ministerio de Educación y Ciencia, en data 12 de novembre de 1970, disposava concedir el nom de Julio Antonio a l’Institut de batxillerat de Móra d’Ebre. Aquesta decisió fou novament ratificada a principi dels anys 90 quan ja s’havien unificat els centres de batxillerat i FP. Així doncs, el 16 de juliol de 1992, una resolució del conseller d’Ensenyament atorgava la denominació específica Julio Antonio a l’Institut d’Ensenyament Secundari de Móra d’Ebre. Cal dir també que a mitjan anys 80 el nom fou catalanitzat -Juli Antoni- tot i que aviat recuperà el nom artístic emprat per l’escultor morenc.

4. 1975-1989: El BUP i la FP, dues alternatives, dos centres

La concreció de la Llei General d’Educació de Villar Palasí en la forma del BUP (Batxillerat Unificat Polivalent) i de la FP (Formació Professional) arribà al nostre centre el curs 1975-76. Després del període de transició el centre viu una situació que podríem qualificar d’atípica pel fet que en un mateix edifici van haver de conviure dos tipus d’ensenyament, dos instituts -el de batxiller i el de formació professional-, amb dos claustres i dues direccions separades i amb molt poca relació.

El batxillerat unificat polivalent (BUP) s’inicia el curs 1975-76. í‰s la continuació natural de la implantació de la Llei General d’Educació de 1970 pels alumnes que havien cursat l’EGB. Finalitzà el passat curs 1997-98 en implantar-se el nou batxillerat.

El curs d’orientació universitària (COU) ja havia començat el curs 1973-74, en acabar el batxillerat la primera promoció d’alumnes del batxillerat elemental. El curs 1998-99 va ser el darrer en impartir-se.

í‰s una època, com dèiem, de consolidació de l’institut. El 1975 passà a ser Instituto Nacional de Bachillerato, es creà l’Associació de Pares (APA) i es realitzaren diverses activitats extraescolars. Són recordades la festivitat de Santo Tomás de Aquino, patró dels estudiants, i les “dures” competicions esportives anuals amb els instituts del Bajo Ebro, Casp i Alcanyís, i, de vegades, Amposta.

L’any 1984 l’Institut d’FP adquireix autonomia pròpia en crear-se l’Institut de Formació Professional de Móra d’Ebre sota la direcció de Joan A. Escribà, anteriorment director delegat de l’extensió, que exercí aquest càrrec fins a la unificació dels dos centres. Cal afegir que el curs 1983-84 es començaren a impartir les branques d’FP-I d’electricitat i FP-II d’automoció.

Com dèiem més amunt aquest període fou el de la consolidació dels estudis secundaris a Móra d’Ebre i alhora el de la convivència dintre d’un mateix edifici de dos centres diferents la qual cosa no fou sempre fàcil, fins al punt d’arribar a crear-se barreres arquitectòniques per a separar-los.

5. 1989-1995: L’IES Julio Antonio

A final del curs 1988-89 s’extingeixen els dos instituts (batxillerat i FP) que havien ocupat la mateixa casa durant 20 anys funcionant d’una forma separada i independent per a, després de fusionar-se, sorgir-ne un de nou: l’Institut d’Ensenyament Secundari. Això significava la fi de la situació viscuda durant l’etapa anterior.

A partir d’ara l’Institut d’Ensenyament Secundari (IES) funcionarà amb un únic Claustre de Professors, una sola direcció i sense les barreres, no tan sols físiques, que havien separat durant tant de temps els alumnes i els professors dels dos anteriors centres.

Com ja s’ha dit anteriorment el Claustre proposà el nom de Julio Antonio com a identificatiu del nou centre que a partir d’ara impartirà al complert estudis de BUP, COU i FP-I i FP-II de les branques administrativa i d’automoció i FP-I d’electricitat fins al curs 1990-91 en què se suprimeix.

Durant aquest període l’ensenyament secundari es generalitzà i això motivà un constant creixement tant del nombre d’alumnes com de la plantilla de professors que arribà als 47 docents el curs 1994-95. També es començava a parlar d’una més que possible reforma de l’ensenyament secundari i fins i tot es planteja la possibilitat que l’IES avancés la seva implantació.

Com a activitats dignes de menció podem destacar la celebració del 25è Aniversari de l’IES i unes interessants i treballades setmanes culturals amb la realització de diversos tallers i conferències organitzades per professors del centre i amb la col·laboració d’un ampli espectre de la societat morenca.

6. 1996-2000: La LOGSE, una educació per al segle XXI

L’aplicació de la Reforma Educativa va comportar uns nous i importants canvis a l’Institut. L’arribada de l’ESO (Educació Secundària Obligatòria), amb la consegüent obligatorietat de l’ensenyament fins als 16 anys, ha suposat un important gir en la forma de concebre l’educació dels alumnes i la necessitat d’ampliar els espais del centre amb una ala nova incorporada a l’estructura inicial .

El canvi de denominació -no de sigles- de l’IES (Institut d’Educació Obligatòria) ha implicat també una nova orientació i una nova forma de veure l’ensenyament. Crèdits comuns i variables, tractament a la diversitat, desdoblaments, tutoria…, i tants altres conceptes pedagògics s’han convertit en habituals en tots els instituts. Els alumnes, com gairebé sempre, han estat els primers d’adaptar-s’hi.

El curs 96-97, seguint les pautes generals, va iniciar la matriculació dels alumnes de 1r d’ESO (antic 7è d’EGB), després de diverses protestes d’algun sector de pares que consideraven massa joves els seus fills per a haver de desplaçar-se diàriament a l’Institut. També s’implantà, anticipadament, el 3r d’ESO per als alumnes que abans havien de triar entre BUP o FP.

El curs 97-98 es completà la implantació de l’ESO amb els alumnes de 3r i 4t. El 1r cicle de l’ESO (1r i 2n curs) va comportar la incorporació de mestres de primària a l’IES. El curs 98-99 ens va portar el 1r curs de batxillerat i els cicles formatius d’FP de grau mitjà. Segons el Mapa Escolar de Catalunya, a l’Institut de Móra li correspon les modalitats d’administratiu i automoció. El Consell Escolar Municipal va demanar la implantació també de les especialitats de soldadura i caldereria, i la de turisme.

L’arribada de l’ESO, dels nous batxillerats i dels cicles formatius desbordà la capacitat de l’edifici i només iniciar-se la transició ja es feu palesa la necessitat d’una ampliació que s’efectuà durant el curs 1997-98 en assumir l’Ajuntament de Móra d’Ebre l’avançament de les obres. Mentrestant i de forma provisional, durant els cursos 96-97 i 97-98, es van ocupar quatre aules de l’escola pública de Móra la Nova i es van habilitar unes aules prefabricades al mateix IES.

I d’aquesta manera arribem al curs 1998-99, en què al centre estudien 727 alumnes amb un claustre de 67 professors i on s’imparteixen tots els estudis d’ESO i s’estan implantant els Batxillerats (amb les modalitats d’humanitats, socials, salut i tecnologia), el cicles formatius de grau mitjà de gestió administrativa i electromecànica de vehicles.

El curs 1999-2000 s’incorpora un cicle formatiu de grau superior d’Administració i Finances de dos anys, que no va tenir continuïtat i al curs següent sols es va impartir el segon curs, i el cicle formatiu de grau mitjà de comerç.

7. Entrem al segle XXI

A més de les continues modificacions curriculars i lleis d’educació, l’oferta educativa de formació professional és la que ha sofert més variacions en aquest període.

El CFGM de comerç desapareix el curs 2000-2001 i reapareix el curs 2002-2003 amb alternança anual amb el de gestió administrativa. í‰s a dir, cada any es fa un dels dos cicles.

La pèrdua del cicle d’FP de grau superior va deixar un buit que fins l’any 2002 no s’omple: El curs 2002 ““ 2003 augmenten les famílies professionals amb un nou cicle formatiu de grau superior d’informàtica de dos anys (Administració de sistemes informàtics) i el curs 2004 ““ 2005 amb el cicle formatiu de grau mitjà de dos anys d’explotació de sistemes informàtics.

El curs 2006 ““ 2007 l’ institut és pioner a Catalunya en la implantació del cicle formatiu de grau mitjà de dos anys que combina els de gestió administrativa i comerç, la qual cosa facilita a l’alumnat aconseguir dues titulacions i una formació més adient pel perfil professional que demana el mercat empresarial.

I per al futur resten nous reptes (Nova llei d’educació) i noves necessitats (ampliació del pati, millor integració amb la població, nous espais, infraestructures adaptades a les noves tecnologies, …) que cal afrontar com una necessitat comú, com és l’ensenyament públic de qualitat.