Dimecres 29 va ser el torn de la celebració del final d’ESO.
La “sauna” d’actes estava a petar; malgrat els nostres esforços per controlar l’accés, hi va haver molta gent dreta. Les pobres criatures que havíem dit que era millor de no dur-los, van patir calor i avorriment, amb plors. Les nostres limitacions no eren sense motiu (presència limitada a dos familiars). A la sala no hi caben més de 500 persones.
Va fer les presentacions el cap d’estudis, després va venir el discurs de doble comiat del director (l’endemà era l’últim dia en el càrrec), i, en acabat, les paraules d’ànim del president de L’AMPA. Va aprofitar el moment per fer un regal als dos directius. Com a novetat d’enguany, els tutors van llegir un discurs col·lectiu. L’última part va ser la intervenció, assenyada i amable, d’un grup de nois i una noia, recordant el pas dels quatre cursos, i desitjant sort per al futur.
Quan el mercuri dels termòmetres ja s’evaporava, hi va haver la projecció de fotografies i vídeos que intentaven resumir les emocions d’aquests quatre anys. Excursions, viatges, festes, celebracions… Com si no hi hagués mai classes, exàmens, nits de vetlla per acabar un treball, o disgustos. Memòria selectiva. Vídeo agradablement breu, molt divertit, va arrencar molts aplaudiments. Un èxit de Nora B., alumna excepcional.
El pas següent va ser donar les fotos de cada classe, a cada alumne, dalt de l’escenari, amb els tutors. Fotos dins d’una carpeta, per ser conservades, i mostrar, satisfets, als néts quan vinguin de Júpiter de visita. Elaborades pel cap d’estudis, i patrocinades per l’AMPA.
Amb gran satisfacció tothom va poder anar al pati nord, a beure refrescos i menjar trossos de pizza de la cantonada, gentilesa de l’AMPA.
A quarts de deu, satisfets i il·lusionats, van anar buidant el pati, i va passar a la història una altra festa acadèmica de final d’ESO. Ara comença una nova etapa. Molts continuaran a l’Institut (en dos anys, l’altra festa), altres començaran camins diferents. Bona sort a tothom! Ha estat un plaer!
