Assistim a l’assaig de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya!

Els alumnes de 4t de música van anar a veure l’assaig de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya a l’Auditori. Cada un ho va viure d’una manera i va poder sentir diferents emocions i sorpreses. 

Hem vist la primera part de l’assaig del programa de l’OBC a l’Auditori de música, el dia 24 de febrer. Es diu Divertimento op.86, del compositor Richard Strauss.

En entrar a l’Auditori, el primer que em va sorprendre va ser la immensitat d’aquest. També la quantitat de músics que es trobaven tocant en l’orquestra.

M’ha sorprès la concentració dels músics de l’orquestra. Elena Gallardo. Em va atraure moltíssim la paleta de colors, el sostre de dintre de l’Auditori, la seva ressonància, la il·luminació, les cadires i l’increïblement gran que era. Pel que fa a la música, em va sorprendre la quantitat de músics i la disciplina i hores de feina que es notava pel seu alt nivell. També em va sorprendre el director: la seva manera calmada de dirigir i la seva forma d’expressar-se.

Crec que aquells músics són molt bons i professionals, ja que seguien les instruccions al peu de la lletra del director.

El director buscava la perfecció en tot moment i els intèrprets o feien molt bé. Una de les coses que em va cridar l’atenció va ser la gran coordinació que tenien tots i la gran concentració del director i els grans intèrprets.

Personalment, m’ha agradat molt la sortida, he gaudit de tocar instruments antics, he après molt i sobretot, l’orquestra: mai havia vist cap i per fi ho he pogut veure. Per tot això, crec que és una experiència única que no tothom es pot permetre. 

Em vaig fixar molt en el fet que predominaven molt els instruments de corda, eren els que més cridaven l’atenció, ja que, en quasi tot l’escenari, trobàvem instruments de corda, el director era molt perfeccionista.

Em va agradar molt anar al Museu, totes les sales que vam visitar em van agradar i vaig poder tocar diferents instruments i escoltar-los. També em va agradar que m’ensenyessin la sala on hi havia el gamelan d’Indonèsia, em va semblar molt interessant i em vaig sentir afortunada d’escoltar-los i veure’ls físicament. 

La música era molt agradable i els instruments molt bonics. M’ha semblat fascinant. La sortida m’ha agradat, m’he divertit sobretot en el Museu de la Música amb les meves amigues i amb tots els instruments que hem pogut veure. 

El que més m’ha sorprès de tot el que he vist van ser els instruments i la forma de dirigir del director amb molta calma. Era una música molt agradable. Vaig gaudir molt amb els meus amics i vam poder veure i tocar instruments al·lucinants al Museu. 

Sincerament, a mi la sortida m’ha agradat perquè mai he anat a una excursió amb tren i ha estat divertit veure el Museu de la Musica i poder tocar els instruments.  

Em va agradar molt aquesta sortida, és molt emocionant sentir com transmeten tantes emocions mitjançant la música. La façana em va semblar molt bonica i elegant, a més a més em va agradar que els seients eren verds ja que és el meu color preferit. 

Nosaltres vam poder escoltar l’assaig de la primera obra. 

Parlant de l’auditori em va agradar molt l’estructura i les llums i la bona audició que hi havia i aquest va ser el repertori que tocaven al concert: Richard Strauss: Divertimento, op. 86 (1941) 34′ Richard Strauss: Vier letzte Lieder, op. posth. (1948) 25′ Richard Strauss: Also Sprach Zarathustra (Así habló Zaratustra), op. 30 (1896) 25′

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA. ASSAIG GENERAL

El passat 9 de febrer, els alumnes de 1r de Batxillerat de Música i comunicació han pogut gaudir d’un assaig general de lOrquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya: un privilegi de tornar a sentir música en directe i sobretot, viure dprop com és la comunicació entre director i intèrprets. Un programa molt interessant del qual vam poder escoltar Nacht und Trompeten (Noche y trompetas), obra composta per H. Abrahamsen l’any 1981, amb certes influències del Romanticisme, i Le chant du rossignol de Stravinski, on vam poder escoltar l’orquestra simfònica en tota la seva esplendor, amb la potència i valentia d’aquest poema simfònic del 1917 que el mateix compositor havia estrenat anteriorment com a òpera.

I per acabar una visita al Museu de la música, en el qual han pogut veure instruments de diferents èpoques i cultures i interactuar amb alguns instruments. Continuem reivindicant l’experiència única de la música en directe, i encara més després d’un temps on no era possible. La presencialitat ens omple i ens torna a l’essència de l’art de la música que és l’escolta natural del seu material fonamental: el so en el seu estat pur, una connexió imprescindible“.