Som el grup de divulgació del Projecte de Sostenibilitat de 2n d’ESO i, des del centre educatiu de Castellterçol, us venim a informar sobre l’obsolescència programada.
L’obsolescència programada és fabricar un producte per espatllar-se en un curt termini de temps. Això passa perquè els productors volen que els compradors adquireixin més productes, per treure grans beneficis i fan que la data d’expiració concordi amb la d’un nou producte.
Aquest model repercuteix molt negativament en el medi ambient, no sols per la quantitat de residus que es generen, sinó per la desmesurada quantitat recursos que es fan servir per fabricar tots aquests productes. Aquest model és totalment insostenible.
Hi ha un altre tipus d’obsolescència programada, la que torna obsolet a un bé de consum perquè ha deixat d’estar de moda. Alguns exemples serien els monitors de pantalla plana que reemplacen els estàndards encara que funcionin. Un altre exemple és la moda tèxtil, que va canviant any rere any.
L’obsolescència programada va ser desenvolupada per primera vegada entre 1920 i 1930, moment en què la producció en massa va començar a forjar un nou model de mercat en el qual l’anàlisi detallada de cadascuna de les seves parts va esdevenir un factor fonamental per aconseguir l’èxit.
Us recomanem el documental Comprar, llençar, comprar, que hem vist a classe. Esperem que us hagi servit d’ajuda aquesta informació.
