Cinta Arasa i Carot va néixer el 1978 a Jesús, Baix Ebre (Tarragona). És una escriptora, politòloga catalana i llicenciada en Ciències polítiques i de l’administració. Ha escrit llibres com: Acqua Alta, Ja som a l’hivern o Vaig fer la maleta un dia de juny. Va guanyar el premi de narrativa juvenil Enric Valor el desembre del 2013 i l’any 2021, el Premi Crítica Serra d’Or de Creació Juvenil .Escriu des que tenia onze anys i mai ho ha deixat de fer. És sòcia de l’associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre de la junta del PEN Català.
-Oriol: On vius?
-Visc a Barcelona.
-Irene: A quina escola vas anar?
-Vaig anar a tres escoles: al Raval de Crist, Sant Josep i Antoni Roig.
-Àneu: Com és el dia a dia d’una escriptora?
-És una mica atabalat, perquè tinc una altra feina i faig molts viatges per feina i per documentar-me.
-Èlia: A quina edat et vas adonar que volies ser escriptora?
-Als onze anys ho feia com un «hobbie» i als vint-i-cinc m’ho vaig prendre com una feina.
-Greta: T’agrada llegir? Quin tipus de llibre llegeixes?
-Sí, m’agrada molt llegir, sobretot llibres de fets històrics.
-Roger: T’ha agradat sempre escriure?
-Sí, sempre m’ha encantat escriure.
-Simó: En què t’inspires per escriure les teves novel·les?
-M’inspiro en fets de la vida real i trio els que són més interessants per poder explicar.
-Eidan: I amb «Acqua alta» com et vas inspirar?
-Em vaig inspirar en diversos moments. La primera vegada que vaig pensar en Acqua alta, tenia deu o onze anys. A l’escola van parlar del forat de la capa d’Ozó, des d’aleshores, estic molt preocupada pel canvi climàtic. De gran vaig anar diverses vegades a Venècia i l’any 2018 quan vaig tornar, vaig veure tots els carrers molt bruts i la gent molt preocupada perquè cada vegada, hi havia menys venecians a Venècia per l’alt cost de la vida i perquè cada vegada l’acqua alta, era més alta.
-Mila: Quant de temps vas trigar per escriure Acqua alta?
– Tres dies la primera versió. Polir-ho, quatre mesos i dos mesos a revisar-la. En total van passar dos anys.
-Núria: Al llibre diu que la Laureta va preveure que en passaria una de grossa. La Laureta pot preveure l’acqua Alta igual que el Giuseppe?
– Jo crec que sí. Però no amb tanta precisió que el Giusepe.
-Jana: Com és que el Tomaso i el Filippo es porten bé, si són gat i gos?
– Perquè hi ha gats i gossos que es porten bé si han estat criats junts des de petits.
-Toni: El llibre diu que la Laureta encara no ha acabat el seu pla. Penses escriure la segona part del llibre Acqua Alta, on la Laureta podrà continuar amb el seu pla?
– No, pot ser perquè el canvi climàtic no ha acabat. Però si s’acabés el canvi climàtic m’agradaria.
-Sira: La resta de llibres que escrius tenen a veure amb la contaminació?
– No, és l’únic. Però m’agradaria escriure un llibre sobre zones especialment afectades pel canvi climàtic.
-Júlia: On escrius habitualment?
– A casa i allà on puc, amb la meva llibreta.
Tiara: Com escrius, a mà o a ordinador?
– Amb les dues coses. Primer a mà i després amb l’ordinador.
-Mariona: Quin va ser el teu primer llibre?
– El primer llibre que vaig escriure va ser: On és el sol cucafera.
-Magda: Quin és el llibre que més t’ha agradat d’escriure?
– No em puc decidir.
-Ramon: Quin és el teu llibre preferit?
– Aloma, de Mercè Rodoreda.
-Ainara: I el que menys?
– No puc respondre aquesta pregunta.
-Ona L: Quin és el llibre més complicat d’escriure? I el més fàcil?
– El més difícil el que estic escrivint actualment i el més fàcil, els llibres dels nens més petits.
-Aitana : Com t’inspires per fer un llibre?
– Estant molt atenta a les coses que passen al dia a dia.
-Tida: Actualment, estàs escrivint algun llibre?
-Sí, sortirà l’any que ve i una part passa a New York.
-Alèxia: Com es diu?
– No té nom encara, però m’agradaria que es digués: Jo i la llengua dels encanteris.
Mateo: Quin és el llibre que més t’ha costat escriure?
– El que estic escrivint ara. Els de fets històrics, perquè he de situar-los en un moment de la història.
Ares: Quants llibres has escrit?
– Vint-i-set llibres dels quals dos estan al congelador de l’editorial.
Berta: Tots els llibres que has escrit són en català o n’has escrit algun en una altra llengua?
-Jo només escric en català, però els meus llibres estan traduïts en diferents idiomes.
Enya: Tens algun altre llibre basat en fets reals?
– Sí, la majoria dels meus llibres estan basats en fets reals.
Maya: Sent dona, t’has trobat amb més entrebancs a l’hora d’escriure llibres?
-Directament no, perquè altres dones han lluitat perquè avui dia les dones no tinguin tants entrebancs a l’hora d’escriure.
Ainet: Com et va ajudar la teva família a tirar endavant la teva passió com a escriptora?
-A casa teníem molts llibres, i el meu pare em va dir que a l’única cosa que mai es negaria a comprar-me eren els llibres, i als sis anys em vaig adonar que els llibres són molt importants.
-Ona: A part d’escriptora, et dediques a alguna altra feina?
-Treballo a l’Ajuntament de Barcelona al departament de Relacions Internacionals, treballem amb altres ciutats per resoldre els problemes que tenim en comú com: canvi climàtic, el tancament de botigues…
-Aina: Quins són els passos per escriure un llibre i publicar-lo?
-Llegir molt, escriure , reescriure i estar molt atent a tot el que passa. Tinc un agent literari que busca les millors editorials del país, per poder publicar el meu llibre i quins són els temes d’interès, si l’editorial està d’acord a publicar-lo, comença el procés de publicació.
-Edel: Algun consell com a escriptora per les persones que s’hi vulguin dedicar?
-Llegir i escriure molt, i gaudir fent el què fas. Reescriure i no tenir pressa. El més important és preguntar-nos si allò que estem fent ens agrada i ens fa feliços, si la resposta és sí, continuem fent-ho.
Els alumnes de cinquè, agraïm a la Cinta Arasa que hagi vingut amb nosaltres a la nostra escola i que ens hagis respòs totes les preguntes. Esperem que el seu pròxim llibre tingui tant èxit com els anteriors.
Alumnes de cinquè.
