ESTIMAT DIARI. Les emocions i les vivències del confinament des de la mirada dels infants de Barcelona

Durant el confinament provocat per la Covid-19, els infants de Barcelona van compartir com estaven, com se sentien i com vivien a través de dibuixos, pintures, vídeos i relats publicats a la web estimatdiari.barcelona

El dimarts dia 10 de novembre vàrem anar a veure l’exposició dels diferents dibuixos, escrits i vídeos que els nens de la ciutat de Barcelona havien fet arribar a la web de Barcelona durant el temps de confinament. Després de veure els plafons amb textos i dibuixos, vàrem començar a recordar tot aquell temps que vàrem estar a casa, quines coses havíem fet, com passàvem el dia, què havíem après…, vam recordar moltes coses i ens va fer pensar com estàvem i que hem d’aprendre a valorar les petites coses que anem fent o diem.

Ens va agradar molt i al final ens varen proposar fer un dibuix o un text sobre tot el que havíem vist o recordat.

L’exposició estarà oberta fins els dia 26 de novembre al Centre Cívic Albareda. Estaria bé que l’anéssiu a visitar les famílies amb els vostres fills.

Hem començat un nou curs ple d’incerteses, però amb moltes ganes i adaptant-nos a les normes sanitàries que van sorgint cada dia.

Nosaltres, els de cinquè, hem volgut estar junts i vèncer els diferents reptes que dia a dia se’ns van presentant. És per això que hem volgut mostrar amb una imatge visual com ens agrada més estar, FENT PINYA!, on tothom hi és i té un paper important dins del grup. Hem fet un Pi molt gran amb les mans de cadascú i una foto sense mascareta, ja que se’ns fa molt difícil no poder copsar les expressions de la cara que diuen tantes coses, per a representar les branques. Al voltant del Pi hi ha tot de núvols amb quatre qualitats de cadascú, per tal que tothom sàpiga una mica més de nosaltres.

Ens ha quedat molt bé i n’estem molt contents!

Un any més hem celebrat el Carnaval.

I, avui, dimecres de Cendra, hem  llegit el Testament que ens deixa en Carnestoltes, personatge que acaba cremant juntament amb les sardines que han pintat els menuts de l’escola.

L’alumnat de 5è. ha fet i ha llegit el Testament que deia així:

TESTAMENT D’EN CARNESTOLTES 

Hola nens i nenes,

Sóc el Carnestoltes,

el rei dels poca-soltes.

Ja ha arribat el gran dia

que de tots m’he d’acomiadar.

Però abans de marxar,

alguna cosa us vull  regalar.

Per la classe de PISCINA,

fareu una ruta per totes les piscines.

Per als nens i nenes de L’ARC DE SANT MARTÍ,

agulles i fils per cosir.

Per la classe de les GIRAFES,

dormireu una nit a les classes.

Per la classe dels OSSOS POLARS,

trobareu una caixa de petards.

Per la classe dels PIRATES,

somiareu amb una tassa de xocolata.

I per la classe dels CUINERS,

anireu d’excursió al “Master Chef”.

Pels de TERCER de primària,

un viatge per Itàlia.

Pels nois i noies de QUART,

un excursió pel Llobregat.

Per la classe de CINQUÈ,

un viatge pel món sencer.

I per als de SISÈ,

una escapada pel desert.

Per l’EQUIP DIRECTIU

un viatge durant l’estiu.

A les mestres i TEIS d’Educació Infantil,

faran una estada per Berlín.

Per a les mestres de Primària,

dos anys d’hotel a EL Caire.

Per la NUNU I LA MARIA,

un dia a illa Fantasia.

I pel grup de monitors,

una cursa de motocròs.

Aquí us deixo el meu testament

i espero que no ho passeu malament.

Hem acabat cantant:

“A setze, a setze,

a setze va el vi.

el pobre Carnestoltes

s’acaba de morir.”

Amb l’entrada del nou trimestre hem iniciat un nou Projecte. El tema ens atrau molt, és LA PREHISTÒRIA.

Primer vàrem situar sobre un eix cronològic les diferents etapes de la Història de la Humanitat i ens vam adonar que la Prehistòria va durar molts i molts anys.

Per saber com vivien i què feien vam investigar diferents imatges de Pintures Rupestres, que són aquelles que ells feien a les parets on representaven moments de la vida quotidiana i que, gràcies a elles, hem pogut saber moltes coses d’aquestes persones que van viure en aquell moment.

Vàrem decidir imitar-los i, amb carbó, cendres i argila triturada van intentar fer-ne alguna.

I aquest és el resultat,

Aquest trimestre hem fet el projecte dels ibers i els romans i per finalitzar-lo hem anat a conèixer les restes romanes que encara ens queden a la ciutat de Barcelona, l’antiga Barcino.

Hem començat el recorregut a la Necròpolis, plaça Vila de Madrid, que en aquella època es trobava fora de la ciutat.

Després hem anat a veure les restes de l’aqüeducte que encara es poden observar i hem arribat al Fòrum, l’actual plaça de Sant Jaume. Hem caminat una mica més per arribar al Mont Tàber i poder entrar a veure el Temple Romà, on actualment es troba la U.E.C.

Ens ha agradat molt fer aquesta sortida i imaginar-nos com era abans la nostra ciutat.

Aquesta història comença l’any 1945. Una nena anomenada Sadako vivia a la ciutat d’Hiroshima amb mig milió de persones més. Quan tenia dos anys, la primera bomba atòmica va ser llançada sobre Hiroshima, a una milla i mitja d’on vivia i no va tenir cap ferida.

Sadako quan tenia dotze anys era feliç i estudiava i jugava com qualsevol altre nen d’aquesta edat. Li agradava molt córrer.

Un dia , després d’una important cursa de relleus es va sentir molt cansada i marejada.Els primers dies va intentar oblidar-ho, però seguia marejant-se, sobretot quan corria. No ho va explicar a ningú, ni a la seva millor amiga la Chizuko.

Un matí es va trobar malament i es va desmaiar. Tothom es va adonar i la van portar a l’hospital per saber què li passava. Quan ho van descobrir ningú s’ho creia: tenia leucèmia, càncer a la sang, coneguda posteriorment com la malaltia de la bomba atòmica.

Poc temps després de ser hospitalitzada la va anar a veure la Chizuko que portava un tros de paper amb què va fer una grua i li va explicar una llegenda. “La grua, que al Japó és considerat un ocell sagrat, viu durant mil anys i que si un malalt fa 1.000 grues de paper es guareix”. Sadako va decidir fer les 1.000 grues. I tot i que sovint es trobava molt cansada per treballar gaire estona seguida, ella seguia fent les grues.

Va fer-ne 1.000, però no es trobava millor. en comptes d’enfadar-se o donar-se per vençuda, va decidir fer mil grues més, sense acceptar l’ajuda de ningú. Finalment, envoltada per la família que tant l’estimava, es va adormir plàcidament per sempre més.

Sadako tenia molts amics i van pensar crear un club i demanar diners per fer-li un monument. La notícia es va difondre ràpidament i van poder recollir els diners i van fer construir un monument, que és conegut amb el nom de “Monument dels Nens a la Pau” i es troba emplaçat al parc de la Pau, al centre d’Hiroshima.

El dia de Sant Jordi, vàrem explicar aquesta història a l’alumnat de Cicle Superior i vàrem aprendre a fer les grues de paper, pensant amb la història de Sadako.

Hem omplert el passadís de moltes grues i es respira un ambient de pau i tranquil·litat.

El passat dia 15 de març vàrem anar al Museu Olímpic a conèixer i poder practicar un nou esport: “El Goalball”. És un esport exclusivament per a persones amb discapacitat visual.

A l’escola, a Cicle Superior es treballen alguns esports, sempre és bo conèixer esports adaptats i creats específicament per a persones amb una discapacitat determinada, a més, ajuda a que els alumnes prenguin consciència sobre la diversitat funcional.

Primer ens van fer una xerrada sobre els diferents esports per a persones discapacitades i després vàrem passar a una sala a practicar-ne un.

Hem estat treballant la Prehistòria, una part de la vida de l’ésser humà que sempre agrada a l’alumnat i que mostra molta curiositat.

Després d’estar buscant informació i aprenent molts conceptes i curiositats d’aquesta etapa vàrem fer un taller.

Després d’una explicació ens vàrem separar per grups per treballar diferents aspectes.

Un grup ens va mostrar cranis que havien situat en un moment determinat de la Prehistòria i ens van explicar les seves característiques.

Un altre, les eines del Paleolític i del Neolític, la seva utilitat i evolució.

També vam aprendre sobre els habitatges, observant que al Paleolític, que eren nòmades, les vivendes les feien dins d’una cova.

I, en canvi, en el Neolític, que ja eren sedentaris, l’habitatge havia evolucionat, ja eren cabanes amb el seu hort i el seu corral.

Finalment vàrem practicar amb les dues tècniques per fer foc: la de l’arc fregant una fusta i l’altra, de picar un sílex amb un ferro.

I ho vàrem aconseguir, vàrem fer foc!!!