Grues de paper

Aquesta història comença l’any 1945. Una nena anomenada Sadako vivia a la ciutat d’Hiroshima amb mig milió de persones més. Quan tenia dos anys, la primera bomba atòmica va ser llançada sobre Hiroshima, a una milla i mitja d’on vivia i no va tenir cap ferida.

Sadako quan tenia dotze anys era feliç i estudiava i jugava com qualsevol altre nen d’aquesta edat. Li agradava molt córrer.

Un dia , després d’una important cursa de relleus es va sentir molt cansada i marejada.Els primers dies va intentar oblidar-ho, però seguia marejant-se, sobretot quan corria. No ho va explicar a ningú, ni a la seva millor amiga la Chizuko.

Un matí es va trobar malament i es va desmaiar. Tothom es va adonar i la van portar a l’hospital per saber què li passava. Quan ho van descobrir ningú s’ho creia: tenia leucèmia, càncer a la sang, coneguda posteriorment com la malaltia de la bomba atòmica.

Poc temps després de ser hospitalitzada la va anar a veure la Chizuko que portava un tros de paper amb què va fer una grua i li va explicar una llegenda. “La grua, que al Japó és considerat un ocell sagrat, viu durant mil anys i que si un malalt fa 1.000 grues de paper es guareix”. Sadako va decidir fer les 1.000 grues. I tot i que sovint es trobava molt cansada per treballar gaire estona seguida, ella seguia fent les grues.

Va fer-ne 1.000, però no es trobava millor. en comptes d’enfadar-se o donar-se per vençuda, va decidir fer mil grues més, sense acceptar l’ajuda de ningú. Finalment, envoltada per la família que tant l’estimava, es va adormir plàcidament per sempre més.

Sadako tenia molts amics i van pensar crear un club i demanar diners per fer-li un monument. La notícia es va difondre ràpidament i van poder recollir els diners i van fer construir un monument, que és conegut amb el nom de “Monument dels Nens a la Pau” i es troba emplaçat al parc de la Pau, al centre d’Hiroshima.

El dia de Sant Jordi, vàrem explicar aquesta història a l’alumnat de Cicle Superior i vàrem aprendre a fer les grues de paper, pensant amb la història de Sadako.

Hem omplert el passadís de moltes grues i es respira un ambient de pau i tranquil·litat.