La semana passada vam aprendre a jugar a l’aualé.
L’aualé és un joc tradicional africà, que prové de la Costa d’Ivori i és molt conegut a tota l’Àfrica austral. Els esclaus el van escampar per tot el món, i a molts indrets s’hi juga amb diferents variants.
NOMBRE DE JUGADORS: 2
OBJECTIU: aconseguir el màxim de nombre de llavors.
MATERIAL: un mancala o tauler amb dues giles de sis forats, 48 fitxes (boletes, llavors, etc.)
REGLES DEL JOC:
Preparació
Cada jugador o jugadora se situa davant d’una filera de sis forats, que serà el seu camp, i col.loca quatre llavors a cada forat del tauler.
Sembrar (desplaçar fitxes)
S’ hi juga per torn. El jugador o jugadora que comença tria un dels sis forats del seu camp, en recull totes les llavors,i les reparteix, d’una en una, als forats correlatius que hi ha a continuació en sentit contrari a les agulles del rellotge.
Collir (prendre o emmagatzemar fitxes contràries)
Quan un jugador o jugadora acaba de sembrar, por collir les llavors de l’últim forat on ha sembra, sempre que contingui, incloent les que acaba de sembrar, dues o tres llavors. Les guardarà a part, fora del tauler. Si el forat anterior també conté dues o tres llavors, també les collirà i així anar fent successivament.
Si en fer una collita deixa el camp del jugador o jugadors contrari sense cap llavor, la collita està prohibida. No es pot matar de gana al company! Si un jugador, un cop sembrat, es queda sense llavors, l’adversari ha de sembrar llavors al seu camp.
Si un jugador fa una sembrada de dotze llavors o més, no pot sembrar en el forat de sortida (se’l salta i el deixa buit).
Una manera d’acabar la partida consisteix a fixar les condicions de la victòria abans de començar. Per exemple, guanya el primer jugador que aconsegueixi emmagatzemar vuit llavors.
En el cas de jugadors experts, s’acabarà la partida quan a un jugador o juagadora li toqui tirar i no pugui ni sembrar ni collir. Guanyarà qui hagi emmagatzemat més llavors.
Les llavors de l’awalé provenen d’un arbust molt comú a l’Àfrica, anomenat Caesalpinia bonduc. Tenen forma de mongeta i fan un soroll molt característic quan piquen sobre el tauler de fusta.
