Aquest mes, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a l’Ariadna Garreta, docent de l’Escola Agrària del Pallars.
De Vallmoll, un poble de l’Alt Camp, l’Ariadna es va traslladar al Pallars per endinsar-se en el món de la docència.
Després de fer la carrera de Ciència i Tecnologia dels Aliments i el màster de Begudes Fermentades – especialització en ciència i tecnologia cervesera, va estar treballant en diverses indústries agroalimentàries com a tècnica/responsable de qualitat, fet que li ha permès tenir una visió més àmplia dels diferents tipus d’indústries (pinso, productes de brioixeria, cerveseria artesana, fruits secs, menjars cuinats…). Buscant un canvi i després de fer el màster de formació del professorat, va veure que la millor manera de començar la docència era sent professora d’allò que sap de primera mà i ha treballat.
‘Crec que tenir experiència en el món laboral dona un valor afegit a les classes que imparteixo’, comparteix.
- Quines són les teves funcions actuals a l’escola? És a dir, com és el teu dia a dia?
A l’escola imparteixo classes al curs ‘Eines per a la transformació agroalimentària de muntanya’ relacionades amb la seguretat alimentària i la microbiologia. Fa poc que també desenvolupo les tasques de secretaria administradora i coordinadora de qualitat.
- Sempre has tingut interès per la docència? Què et va motivar a especialitzar-te en aquest camp?
L’interès per la docència no em ve de sempre, però considero que ha estat una molt bona decisió, i és el camí que vull seguir. És molt gratificant quan l’alumnat et diu que ha après moltes coses a les teves classes.
- Per què creus que és important tenir una bona formació en qualitat alimentària, si et vols dedicar professionalment al sector agroalimentari?
Una formació en qualitat i seguretat alimentària és essencial per dedicar-se professionalment al sector agroalimentari. Tenir els coneixements o habilitats per entendre les normatives vigents i la millora contínua dels processos de producció contribuiran al fet que com a productor/a siguis competitiu en un mercat exigent.
- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
El que més m’agrada és la relació amb l’alumnat, poder tenir debats i aconseguir que canviïn la visió que tenen sobre la seguretat alimentària, que en molts casos, és la del fet que només serveix per omplir papers, i jo sempre els dic que va molt més enllà!
- Què suposen les Escoles Agràries per a tu i per què creus que són essencials?
Les Escoles Agràries per a mi són un descobriment, i són essencials per a la professionalització del sector primari.
- Què destacaries de la cultura de les Escoles Agràries?
Destacaria el tracte tan personal i individualitzat que es dona als i les alumnes que passen per les Escoles Agràries. Tot i les moltes tasques que realitzem a les escoles, la prioritat sempre és l’alumnat; tant en la formació contínua com en la formació reglada. Sempre ens intentem adaptar a les seves necessitats i possibilitats, buscant la manera que la formació que duguin a terme els hi sigui útil i en quedin satisfets.
- Explica’ns algun moment o alguna anècdota que hagis viscut a l’escola que recordis amb un somriure.
Durant el dia a dia sempre sorgeix algun moment divertit amb les companyes i l’alumnat, que fan trencar la monotonia del dia a dia, però les classes pràctiques de control i higiene, quan analitzem la contaminació microbiològica d’objectes quotidians (teclats, ratolins, panys…) sempre donen molt de si!
- On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?
Tinc masses aficions i no tinc temps a fer-les totes, però segurament em trobareu al gimnàs, practicant Crossfit o a la muntanya acompanyada de la meva gosseta, la Lambic. També m’agrada fer tallers de ceràmica, de joieria, de brodats artístics… qualsevol activitat manual que impliqui poder deixar volar la imaginació.
- Quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no pot faltar mai al rebost de casa teva?
L’all i oli de codony que han fet aquest any els alumnes del curs ‘Eines per a la transformació agroalimentària de muntanya’, és increïble, no en pararia de menjar!
- Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?
Que difícil és escollir un llibre, però em quedaria amb Les dones sàvies de la muntanya de David Martí Martínez, una novel·la històrica sobre dues trementinaires de l’Alt Urgell.
