Durant els primers anys de vida, els jocs de falda tenen un paper fonamental en la relació entre l’adult i l’infant. El contacte físic, el ritme i la veu de l’adult creen un entorn de seguretat, calma i afecte que reforça el vincle emocional. En aquests primers moments compartits, l’infant se sent acompanyat, estimat i reconegut.
Els jocs de falda i de mans responen d’una manera totalment natural a la necessitat de comunicació dels infants. Són un diàleg afectiu a través del joc, on l’adult ofereix presència i atenció plena, i on l’infant participa amb el seu cos, la mirada i les seves primeres rialles. Aquests moments afavoreixen la creació d’una relació emocional segura i estable, base indispensable per a un desenvolupament saludable.
Cliqueu aquí per veure més imatges.
Més enllà del vincle, els jocs de falda són també les primeres propostes culturals que oferim als infants. Tenen text, música i moviment, i sovint han passat de generació en generació formant part de la cultura popular. Són melodies senzilles, repetitives, fàcils de recordar, que es canten mentre fem moviments amb les mans o mentre l’infant seu a la falda.
Aquests jocs representen els primers contactes dels infants amb la música, el ritme i el llenguatge, i per tant esdevenen una porta d’entrada natural al món sonor i literari.
Alguns exemples clàssics.
| Arri arri tatanet,
anirem a Sant Benet, comprarem un formatget, per dinar, per sopar, i per (nom de l’infant) no n’hi haurà. |
Anirem a París
a cavall d’un mosquit, els francesos diran: “quin cavall més bonic!” Al pas, al pas, al trot, al trot, al galop, al galop, al galop. |
Aquestes cançons, tan arrelades en la nostra cultura, ofereixen un moment individualitzat entre adult i infant. Tot i així, sovint passa que quan un infant sent “l’arri arri tatanet”, s’acosta al nostre costat perquè també vol participar-hi. És llavors quan apareixen els aprenentatges de l’espera i de compartir, dues habilitats difícils però essencials per als més petits.
Aprofitant aquests moments de joc i de relació, també fem moixaines, gronxem, mantenim la mirada i busquem provocar un clima de confiança i seguretat. Al principi és l’adult qui inicia el joc, però a mesura que l’infant creix, és ell qui el demana, qui l’imita amb les nines o qui el repeteix amb algun animal i altres infants.
Tal com diu V. Arraiz: “Els jocs de falda no són partitures que s’han d’aprendre, són relacions que s’han de construir.”
Aquestes petites cançons no busquen la perfecció musical, sinó la trobada, la presència i el vincle. Són moments senzills, però plens de significat.
