Acomiadar-se és respectar i estimar. Aquest petit gest té un gran impacte en la manera com l’infant viu les separacions. És una manera de cuidar-lo i de demostrar-li amor i respecte. Un comiat breu, amorós, amb seguretat i confiança.
No cal allargar-lo: un fins d’aquí una estona, amb afecte i convicció, és suficient. Explicar breument que marxem el deixem a l’espai amb l’educadora i que nosaltres tornem. Això dona claredat, seguretat i ajuda a fer la separació més serena.
(Cliqueu aquí per veure més imatges).
“Sempre em diu fins aviat i sempre torna”.
A través d’aquesta repetició, l’infant aprèn que pot confiar: cada comiat té un retrobament. Aquesta experiència construeix seguretat i fortalesa emocional.
Així creem seguretat i confiança. El comiat és la base per desenvolupar autonomia, autoestima i relacions de confiança amb les persones que l’acompanyen a l’escola.
Amb el comiat, l’infant sap que passarà. Dir fins aviat li permet anticipar i entendre. Sap que ens separem per una estona i que després ens retrobarem. Aquesta claredat li aporta tranquil·litat, seguretat i benestar que la seva figura principal d’aferrament torna.
Si marxem sense avisar, generem inseguretat.
Desaparèixer pot ser viscut com un abandonament sobtat. L’infant no entén què ha passat ni quan tornarem, i això pot generar por i desconfiança.
Això sovint fa que quan se n’adonen el plor i l’angoixa sigui més greu, més sostinguts i més difícils de consolar.
“El comiat és un acte de cura i respecte.”
Quan ens acomiadem, reconeixem el dret de l’infant a ser partícip del que passa. Li transmetem que no “el deixem”, sinó que marxem i tornarem. Així li mostrem respecte i li donem valor com a persona.
Quan deixem el nostre infant a l’escola bressol, el comiat és molt més que un gest: és un acte de cura i respecte. Quan ens acomiadem, transmetem el que passa a l’infant.
Els infants son persones que mereixen saber que marxem i que, després, tornarem. Aquest petit gest mostra respecte, reconeixement i amor cap a la seva vivència.
