Fa uns dies vam tenir l’oportunitat d’assistir a una xerrada molt interessant de la Montse i la Laia, fisioterapeutes del CDIAP de Caldes, sobre la fisioteràpia respiratòria infantil i la gestió dels mocs en infants de 0 a 3 anys.
Cliqueu aquí per veure més imatges
A l’escola bressol, especialment durant els mesos de fred, els mocs formen part del nostre dia a dia. Sovint, com a adults, la nostra primera reacció és voler-los treure ràpidament o demanar als infants que bufin fort per sonar-se el nas. Segurament més d’una vegada heu sentit dir o vosaltres mateixos heu dit: “Bufa fort”, “Més fort”.
Durant la xerrada vam descobrir una idea que ens va fer reflexionar: no cal ensenyar els infants a mocar-se de seguida, sinó aprendre a gestionar els mocs. El cos té mecanismes naturals per eliminar-los; moltes vegades es desplacen cap a la gola i s’empassen o bé s’expulsen a través de la tos.
Amb aquesta nova mirada hem pogut observar amb més atenció què passa en el nostre dia a dia a l’espai. Cada infant gestiona els mocs d’una manera diferent, segons el seu moment evolutiu. Per exemple, la Teresa ja comença a fer el gest i el soroll de sonar-se els mocs amb força, imitant el que veu fer als adults. En canvi, altres infants com el Bruno, l’Aleix o la Sibil·la simplement els arrosseguen o els deixen córrer, perquè encara no tenen la coordinació ni el control necessari per expulsar-los.
Aquestes petites situacions ens recorden que mocar-se és un aprenentatge que arriba a poc a poc. La nostra tasca és acompanyar-los, oferir-los mocadors quan els necessiten i ajudar-los a prendre consciència del seu cos sense pressa.
