Cada dia a l’escola bressol s’obre l’oportunitat d’iniciar primers contactes socials.
Però què entenem per socialització?
Per nosaltres és una dansa delicada que comença amb un gest, amb una presència, amb el simple fet d’estar a prop…
Els infants d’un a dos anys fan el que la sociòloga Mildred Parten anomena joc en paral·lel. No és encara el joc cooperatiu o col·laboratiu dels més grans, no és fer amics ràpidament, ni jugar junts. És per altra banda observar, tocar, apropar-se, imitar-se, compartir un espai, un objecte, una mirada. I fer-ho durant petits segons que acaben per convertir-se en moments plens de significat.
(Cliqueu aquí per veure més imatges).
També en aquests moments en els que es troben hi ha petits conflictes, com quan un objecte és desitjat per dues mans. Acompanyats per un adult amb respecte i calma, poden esdevenir oportunitats d’aprenentatges profunds. Aprenen a esperar, a tolerar i a descobrir que l’altre també sent, vol i existeix.
Les educadores en aquests moments posem en paraules les emocions. Com pot ser… “Volies la cullera”, “estaves al seu costat i acariciaves el seu cabell”, “t’has espantat quan ha cridat”. I així, a poc a poc, els infants construeixen el mapa del món compartit.
A l’escola bressol, la socialització és un procés suau i respectuós. És un camí fet de petites aproximacions, d’assaigs i descobertes. És aprendre que el món no acaba en un mateix, que hi ha altres mans, altres rialles, altres cors que bateguen a prop. I en aquesta proximitat senzilla, quotidiana i profunda, neixen les primeres llavors de la convivència.
