Veure a un infant jugar és fascinant! Com ens explica la psicòloga Sònia Kliass en les seves formacions, des que neixen totes les nenes i els nens saben el que han de fer, són com una llavor a la qual només li cal un entorn adequat per poder créixer. Un entorn que li procuri tenir les seves necessitats bàsiques (alimentació, descans i higiene) cobertes, així com les emocionals: sentir-se segur i estimat.
És a través del joc, del lliure moviment, que l’infant va fent tots els processos cognitius que li permetran en un futur (cap als sis, set anys) estar preparat per a fer els aprenentatges lectius. Fins a aquest moment és explorant, manipulant, investigant… és a dir, JUGANT com aprèn.
Els infants de l’espai TABALERS estan en plena etapa sensoriomotriu i el seu joc es caracteritza per la repetició de les accions des de tots els sentits. En determinats moments necessiten un moviment més ampli per consolidar la marxa, pujar i baixar dels llocs, enfilar-se, etc. I en altres moments es recullen per tenir un joc motriu més petit i concret, omplen i buiden recipients, construeixen i desconstruïxen, tapen i destapen, fan rodolar objectes…
Nosaltres, com a educadores, procurem estar atentes a totes les seves necessitats, observant el moment evolutiu de cada infant. Els oferim el temps i un espai segur i tranquil on poder trobar propostes i materials adients. Els acompanyem amb una mirada de confiança, que sentin la nostra presència, sense avançar-nos, ni intervenir innecessàriament. Poden trobar la nostra mà que els acompanya i que els deixa que siguin ells mateixos els que resolguin la dificultat, fent-los així més autònoms, guanyant en la seva autoestima. Mirem d’acompanyar les seves emocions posant-hi una paraula, una mirada o una abraçada que els doni confiança, reconeixement, que els reconforti.
Tenint en compte que encara estem en temps d’adaptació, us hem de dir que cada vegada van sorgint més estones de joc, on els veiem ben concentrats en el seu FER, en els seus actes. Els infants es van mostrant cada vegada més segurs i relaxats a l’espai que ens acull, amb els companys i amb les educadores. Se’ls veu confiats per jugar amb tota llibertat.
Com és normal el seu joc és encara molt individual i van apareixent espontàniament petits moments on es relacionen els uns amb els altres. S’interessen per la pipa de l’altre, per les seves sabates o el jersei, per agafar-se un objecte, per imitar el que està fent, etc. (Val a dir que també competeixen per l’exclusivitat de la nostra falda…) I ens emocionem en veure’ls somriure’s, mirar-se amb complicitat. Perquè, el nostre objectiu, per sobre de tot, és que siguin feliços!
Així què, SSS…. SILENCI!!!! No destorbem la seva concentració!
(Cliqueu per veure més imatges)
