Les emocions influeixen de manera directa en l’aprenentatge. També ajuden a crear records i deixen petjada en el nostre desenvolupament. És per aquest motiu, que perquè l’aprenentatge sigui ple s’ha de fomentar l’educació emocional des del inicis.
L’infant mostra i expressa el llarg del dia tota una sèrie d’emocions. Hem de saber que no és gens fàcil de gestionar i per això necessiten un acompanyament per part de l’adult. La feina de l’adult és ajudar a posar paraules a allò que l’infant sent i poc a poc serà ell mateix qui pugui reconèixer les emocions que sent i sàpiga descriure-les amb paraules.
Des de l’escola volem fomentar l’educació emocional i ho fem a través de les paraules i missatges que els donem al llarg del dia. També el vincle i la gestió de les seves emocions és un procés maduratiu que aniran adquirint però que des de l’escola hem de fomentar i donar les eines adequades per a que aquest reconeixement i descripció amb paraules sigui possible.
Els infants de l’espai dels Grallers comencen a expressar les emocions de manera verbal, a vegades, o gestual, i és en aquest darrer cas on els hem d’acompanyar fent servir les paraules adequades a cada moment, ja que ara és quan comencen a repetir i imitar l’adult. D’aquesta manera aniran creixent emocionalment i tindran una major consciència de si mateixos i també sabran reconèixer les emocions en la resta d’infants i també en les educadores. En alguns moments veiem com interactuen els uns amb els altres. En canvi, hi ha moments on ells mateixos volen repetir aquest model però l’altra infant no hi està predisposat. Poso un exemple: els infants s’abracen molt, a vegades sense motiu. Fins i tot poden parar el joc per buscar una abraçada. A vegades davant un company enfadat o de mal humor busquen abraçar-lo i portar-li una joguina per veure si poden canviar l’emoció que entenen com a negativa i que cal canviar. Algunes vegades aquesta abraçada s’accepta, i d’altres (pot ser que no fos el moment encara) no s’accepta i, fins i tot, es rebutja.
Com tots sabem el llenguatge forma part d’aquestes emocions. En tot moment és important que l’adult verbalitzi, faci servir el vocabulari adequat… I també ajudem a l’infant a posar paraules a allò que sent sigui positiu o negatiu.
Els contes són una eina molt útil per treballar les emocions i els sentiments amb els infants. A partir dels contes podem establir converses molt interessants.
Actualment, podem trobar una gran varietat de contes magnífics, gràcies els escriptors/es, als il·lustradors/es i a les editorials. Espero que us sigui útil aquest recull bibliogràfic que us afegim:
Recull de contes:
- “Les paraules dolces”, Carl Norac i Claude K. Dubois. Ed. Corimbo.
És un conte on un ratolí vol dir les seves paraules dolces i no troba el moment fins que al final del dia no es pot aguantar més i… li surten de dins com una explosió!! Amb aquest conte podem treballar l’expressió dels sentiments.
- “De vegades…”, Emma Dodd. Ed. Cruïlla
“De vegades està content. De vegades està trist. De vegades és amable. De vegades és mal educat… Però l’elefantet sap que la mare sempre l’estimarà.”
- “El peix irisat”, Marcus Pfister. Ed. Beascoa
El peix Irisat, gràcies a les seves escates de mil colors, és l’animal més bonic de l’oceà. Tot i això, es troba sol. Per què els altres peixos no volen jugar amb ell? Un llibre amb il·lustracions meravelloses que ens ensenya la importància de saber compartir. Un conte molt útil per treballar les emocions i l’empatia.
- “De quin color és un petó?”, Rocio Bonilla Raya. Ed. Animallibres.
A la Minimoni li encanta pintar mil coses de colors: marietes vermelles, cels blaus, plàtans grocs… però mai no ha pintat un petó. De quin color deu ser? Vermell com una deliciosa salsa de tomàquet? No, perquè també és el color de quan estàs empipat… Deu ser verd com els cocodrils, que sempre li han semblat tan simpàtics? Impossible, perquè és el color de les verdures i no li agrada menjar-ne! Com podria descobrir de quin color són els petons?
- “T’estimaré sempre petitó.”, Debi Gliori. Ed. Estrella Polar
Un llibre que ens ensenya que independentment de com siguem, tots som igual d’importants davant els ulls de les persones que ens estimen; tant és que siguem alts, prims, grassos, baixets, tímids, alegres… tots necessitem amor i comprensió.
- “De què fa gust la lluna?”, Michael Grejniec. Ed. Kalandraka
Un ratolí vol saber quin gust té la lluna, així que puja a una muntanya per agafar-ne un bocí, però no hi arriba. Demana ajut a un elefant, que s’enfila damunt seu i s’estira a veure si hi arriba, però tampoc. De mica en mica, altres animals s’hi afegeixen a veure si poden arribar-hi, però la lluna es pensa que estan jugant amb ella i cada cop s’allunya una mica més, just perquè els animals no hi puguin arribar. Els animals de la selva ens mostraran com les coses compartides sempre fan millor gust.
- “Endevina com t’estimo”, Sam McBratney, Anita Jeram. Ed. Kókinos
Endevina com t’estimo narra la història de dues llebres, una de gran i l’altra més petita, que demostren com s’estimen. A partir de la comparació i de l’anar i tornar, les dues llebres van demostrant el que poden arribar a sentir l’una per l’altra. Però, entre les dues, descobriran que els sentiments sovint no són fàcils de mesurar.
Aquest article ha estat una mica complicat reflectir-ho a través d’imatges, però us en posem un petit recull: CLIQUEU AQUÍ
