Els grans diuen que l’estiu s’acaba i que aviat haurem de tornar a l’escola. La veritat és que jo ja en tinc ganes. L’estiu ha estat molt divertit perquè hem pogut fer moltes coses en família. I m’ho he passat molt bé però ja tenia ganes de trobar-me amb els companys a l’escola. Tenia ganes d’ensenyar-los el que he après a fer per mi sol. Ara ja no m’han d’ajudar a pujar escales, a enfilar-me, a beure aigua, a menjar… Segur que ells també han après coses noves i potser jo encara no les sé, però les puc aprendre.
La tornada a l’escola ha estat una barreja d’emocions que hem expressat de moltes maneres diferents. Alguns primer estàvem contents però després, poc a poc, i veient la situació hem manifestat les nostres emocions de moltes maneres diferents. Plors, crits, riures, estirades de cabells, mossegades, esgarrapades… Però mica a mica, ho hem anat entomant i ho hem gestionat amb l’acompanyament de les educadores i les nostres famílies que han respectat el temps que ha necessitat cadascú.
Tots esperàvem tornar a l’espai de Grallers, però ens hem trobat que ara anem a un altre espai, el de Diables, més gran i amb una terrassa per poder gaudir del joc a l’exterior. A més, per poder-hi entrar ja comencem fent exercici i psicomotricitat perquè hem de pujar escales. A alguns de nosaltres encara ens costa pujar però estic segur que d’aquí poc temps podrem pujar i baixar més ràpid.
(Cliqueu aquí per veure més imatges).
Ens hem trobat altre cop amb l’Anna que ens ha ajudat molt en aquesta tornada a l’escola amb el suport de les nostres famílies també.
Però també hem tingut sorpreses, ja que hem conegut dues companyes noves, la Itziar i la Yasmin. Elles es trobaven molt soles i no ens coneixien però hem intentat acompanyar-les i ajudar-les en la seva entrada a l’escola i al nostre espai de Diables. Ho hem fet el millor que hem pogut perquè nosaltres també necessitàvem entendre què estava passant i pair què era això de tornar a l’escola. Però amb el pas dels dies, cada cop estem millor. Ja seguim les rutines i estem més còmodes. Ja no hi ha tants plors ni tantes manifestacions negatives. Segur que aviat això ja passarà i tots entrarem a l’espai contents i feliços perquè, si us haig de dir la veritat, ens ho passem molt bé, els 15 infants que compartim aquesta experiència.
També volem aprofitar per donar-li la benvinguda a la Maria al nostre espai de Diables. Ella ens acompanya amb alegria i afecte per fer-nos sentir bé en el nostre procés.
Ah, ja us ho he dit però el nostre espai es diu ‘Diables’, no sé si això deu ser alguna indirecta. Crec que no, jijiji…
Per l’escola, el procés de familiarització té com a eix principal vetllar pel benestar dels infants, acompanyant-los i deixant que siguin protagonistes dels seus propis aprenentatges i descobertes, i perquè mica a mica guanyin autonomia en el dia a dia. Per això creiem fermament que aquest procés s’ha de realitzar d’una manera relaxada, progressiva i flexible. Sabem que a vegades pot resultar difícil, no només pels infants, sinó també per les famílies perquè hi ha processos més fàcils i altres que requereixen de més paciència i atenció però respectar el ritme de cada infant farà que el seu pas per l’escola sigui més positiu i el pugui gaudir des dels primers moments.
‘Una escola ha de ser un espai per a tots els infants, no basada en la idea que tots són iguals, sinó que tots són diferents’ Loris Malaguzzi.
