L’autonomia és la capacitat que té l’individu per a fer les coses per si mateix.
Servir-se aigua d’una gerra de vidre, beure d’un got, posar-se i treure’s les sabates i mitjons, esprémer el suc d’una taronja, netejar-se el nas de mocs, rentar-se les mans, guardar les seves coses en un calaix on hi ha la seva fotografia, posar cada dit de la mà dins els forats d’un guant, fer una construcció força complexa amb peces imantades o de fusta, construir una filera amb trens que s’imanten per una banda i es repelen per l’altra… totes aquestes conquestes autònomes les fan els vostres fills i filles.
(Cliqueu aquí per a veure més imatges).
La veritable autonomia neix en les petites situacions quotidianes on l’infant pot posar en joc el que pot fer, sap fer i vol fer.
“Estimular-lo, incitar-lo, seduir-lo o forçar-lo perquè utilitzi (els instruments maduratius, perceptuals, motors, emocionals, afectius i cognitius) que encara no posseeix, per als quals encara no està madur, no solament no accelera la seva maduració sinó que l’obstaculitza, i l’obliga a utilitzar esquemes inadequats o maldestres, cosa que li reporta un fort sentiment d’incompetència, d’ineptitud, amb moviments o accions fragmentades, a les quals no pot trobar sentit, però que li són exigides o proposades per l’adult al qual està sotmès afectivament” (Myrtha Hebe Chokler).
L’autonomia no és una obligació és un dret. Les educadores de l’espai Castellers acompanyem als nens i nenes en les evolucions i guanys d’autonomia que van fent, alhora oferim la participació, obrint la possibilitat de que puguin fer-ho per sí mateixos o mateixes, evitant l’exigència o l’obligació. Confiem en les capacitats de desenvolupament de cadascun dels nens i nenes del grup. Entenem que l’autonomia és un procés llarg amb etapes i ritmes individuals, per aquest motiu donem temps i espai. No estimulem, no sobreestimulem, no els incitem a que imitin allò que nosaltres fem o els hi ensenyem a com han de fer-ho.
“Les primeres experiències d’autonomia existeixen des de l’edat del recent nascut en tota activitat iniciada per l’infant mateix sense la intervenció directa dels adults i orientada pel plaer i les ganes de fer coses” Judit Falk.
L’autonomia també és aplicable en el joc. Si com a adults no intervenim de manera directa en els seus moviments i jocs, deixant que puguin desenvolupar la seva activitat autònoma lliurament, seguint la seva pròpia imaginació… els donem atenció i llibertat! I d’aquesta manera podran viure el plaer de que poden fer-ho per sí sols i soles, que són capaços!
“La Intervenció de l’adult no únicament destorba la seva activitat autònoma i els seus propis objectius, sinó que també augmenta artificialment la dependència del petit respecte a l’adult; per contra l’actitud respectuosa per l’autonomia proporciona la base d’una relació infant-adult en la qual cadascú presta atenció al altre i viu en una confiança mútua” Judit Falk.
