Ja fa dues setmanes que ens vam retrobar després d’uns dies de descans en família amb motiu de les vacances de Nadal. Uns dies per tornar a la quotidianitat de l’escola, temps per continuar creant i mantenint vincles de confiança, afecte i respecte, donant resposta a les necessitats del moment.
Avui us voldríem explicar alguns dels beneficis de tenir els peus descalços.
Tots els éssers humans, tenim una part que connecta amb l’aquí i l’ara. Fa que aquesta vinculació amb les sensacions, amb experimentar amb el que ens envolta. Els peus és una part del cos que fa possible aquesta connexió amb la resta dels sentits.
Quan arriben els infants a l’espai una de les primeres actuacions que fem és treure-li els mitjons i així els seus peus queden lliures per rebre i descobrir les sensacions que l’exterior els hi ofereix. Textures fines, rugoses, aspres, com també temperatures fredes o càlides.
Dintre de l’espai hi ha múltiples superfícies. En el matalàs troben un espai més tou que en la catifa, que és més dura. El terra, que encara que sigui de parquet, els hi ofereix un terra més dur i més fred que el matalàs. En una altra part de l’espai tenim uns mòduls de moviment, tarimes que en contacte amb els peus van frenant cada passa, cosa que no passaria si portessin mitjons. Sota aquests mòduls hi ha una catifa de gespa artificial, la qual genera una sensació de pessigolles als peus. A més…de tots els objectes que es poden trobar.
Durant el dia fan dormides per descansar de la seva activitat així que els peus estirats en el bressol, senten una fina roba o manteta que els cobreix per donar escalfor. I així descansen tranquil·lament.
(Cliqueu per veure més imatges).
Es té la creença que els infants es posen malalts pel fred o, per anar descalços, però es posen malalts per un virus. Els infants lactants no acaben de regular bé la seva temperatura, i l’escalfor es concentra a la part dels òrgans vitals, i les extremitats solen quedar-se més fredes. Això no vol dir que tinguin fred.
Són cada vegada més els estudis neurològics que demostren els beneficis de caminar descalços tant físic, cognitiu com cerebral. Ens podem basar en els estudis que fa Arrizabalga (2007) per observar els diferents avantatges. Un d’aquests avantatges és que afavoreix el desenvolupament cerebral, ja que els peus tenen innumerables terminacions nervioses i els punts de pressió dels peus transmeten informació a l’infant de saber on està envers l’espai i com moure’s amb seguretat. Aquestes terminacions nervioses es desenvolupen molt aviat. Els peus dels lactants tenen més sensibilitat que les mans.
En els primers mesos de vida, l’infant fa servir els peus per tenir informació del món exterior, els manipula amb les mans i se’ls posa a la boca, on també es troben moltes terminacions nervioses sensitives.
Quan repten, es concentra la força en el ventre i en el dit polze del peu per poder avançar en el camí i arribar a un objecte que li ha cridat l’atenció. Un cop es comencen a posar dempeus busquen un punt de suport. Aquesta informació es torna més precisa, guanya sensibilitat i es transforma en informació sobre la posició del cos. Els peus informen el seu cervell de la seva posició, dels canvis de postura i sobre el control de l’equilibri i a més afavoreix el control neuromuscular i el desenvolupament intel·lectual dels infants. Per altra banda, en els desplaçaments, observem com els dits i les curvatures dels peus es van adaptant depenent del moviment que vulguin fer.
Quan afavorim que els infants estiguin amb els peus descalços estem permetent que el seu sistema nerviós comenci a madurar i al mateix temps pugui desenvolupar el sentit de consciència corporal.
Són per aquests motius que deixem que els infants vagin amb els peus nusos tot el major temps possible, donant que aporta beneficis múltiples.
Bibliografía
Arrizabalaga, N. F. «Reconquista de la práctica del interiorismo mediante la atención al diseño de sus elementos fundamentales». El espacio interior y el usuario., 2007, pág. 23.
