Un curs més a l’escola, i gràcies a la subvenció de l’AMPA, hem gaudit d’unes sessions extraordinàries de sensibilització musical acompanyades per la Mercè Martínez (mestra d’educació infantil, amb especialització musical i narradora oral professional).
“En la primera infància música i contes van unides. Les fronteres entre les dues disciplines artístiques es dilueixen i formen un tot”. Mercè Martínez
”La música a infantil és del tot vivencial, passa per la descoberta, l’experimentació i la creació”. Mercè Martínez*
Per altra banda, la literatura també connecta amb els infants i els dóna llenguatge i paraules que necessiten per créixer. Amb les narracions s’aprèn a escoltar i a esperar, i permet als infants emocionar-se tot despertant les seves emocions.
Per tot això, la Mercè, a l’hora de treballar la sensibilització musical amb els infants, sempre té presents tres aspectes importants: l’audició, el moviment i l’expressió.
Mitjançant activitats lúdiques al voltant de la música i contes, els infants poden establir un primer contacte amb alguns instruments, gaudir de petites audicions, i experimentar diferents sensacions i emocions importants en aquesta etapa (descobriment de propi cos, expressions corporals…).
Es tracta de propostes que s’ofereixen al grup mantenint la filosofia de l’escola: fer propostes de forma lliure, on els infants decideixen si volen participar i també de quina manera fer-ho (més observadora, més activa…)
clicar aquí per veure més imatges
A l’espai de Tabalers cada divendres al matí arriba la Mercè amb el seu altaveu i bosses plenes de material (algun per ensenyar, d’altre per manipular i experimentar…) els infants reconeixen la situació, això vol dir que: “fem música!”; de seguida es preparen i seuen al matalàs o al terra però, sempre davant d’ella, per gaudir, escoltar i mirar totes les seves propostes de contes i audicions.
En les sessions la Mercè sempre segueix el mateix ritual:
Comença amb un “bon dia” amb la música “El matí” Peer Gynt, d’Edvard Grieg acompanyada d’una cinta llarga plena de color, o el plomall, per fer una salutació a cada infant i, seguidament, un “bon dia” de les campanes de colors DO, MI, SOL, DO fent escala musical.
Després comença la sessió de contes, i d’una de les bosses treu un conte que normalment té relació amb l’estació de l’any en la que ens trobem, amb la celebració d’alguna festa tradicional, o bé contes què permeten una narració adequada a les característiques i interessos dels infants.
Les paraules ens ajuden a acabar d’entendre el que ens transmet la imatge. La Mercè utilitza una narrativa calmada, amb un to de veu suau, neutral, sense caure en l’exageració del personatge, però sempre expressiu articulant i modulant les paraules rimades.
La música pròpia de la narració l’enriqueix a més amb la inserció de cançons i música. Altres vegades amb altres recursos visuals que generen expectació i que facilita la comprensió d’aquestes experiències literàries, com per exemple personatges de peluix, titelles de dit, caixes de música, material elaborat per ella mateixa i d’altres objectes…
Amb les mirades dels infants atentes a les imatges dels àlbums il·lustrats, la Mercè dóna peu a la narració, on es produeix la màgia i s’estableix un diàleg de mirades compartides, somriures, gestos, paraules, tot desplegant tots els sentits.
D’aquesta manera es mostren participatius en les sessions.
El conte el finalitza amb el comiat de les campanes.
Els jocs dansats, també formen part d’aquest últim ritual.
Aquests són una forma d’expressió espontània, de comunicació mitjançant el cos, acompanyats de música que convida al moviment. S’inicien al mateix temps que els seus aprenentatges motrius com saltar, ajupir-se, donar voltes…
Són moltes les danses que ha proposat durant el curs com… el ”Vals del minut” de Chopin, “Arabesque” de Debussy, “Temporale” de Rossini, sempre acompanyades amb els pals amb cintes, per fer volar enlaire i experimentar amb el moviment del cos. Un altre exemple de dansa per escoltar-la i ballar donant voltes com una baldufa i de cop parar és: “La peonza” de Bizet
Finalment, per acabar la sessió, sona la contradansa núm. 4 de Beethoven. Un comiat amb una coreografia senzilla que captiva l’atenció dels infants i convida a la imitació dels gestos.
Gràcies, Mercè, per tants moments viscuts, per fer-nos sentir, per viure històries i fer-nos emocionar.
