Aquest mes de maig volem compartir amb vosaltres una observació que ens emociona especialment: la creixent interacció entre els infants del grup. Si bé a l’inici de curs predominava un joc autònom i individual, ara veiem com els infants comencen a mirar-se, buscar-se, imitar-se i fins i tot a jugar en paral·lel.
Aquesta evolució és natural i segons Jean Piaget, “el joc és el treball de la infància”, i dins aquest treball, “la relació amb els altres esdevé una font inesgotable d’aprenentatge”. Els infants s’observen amb curiositat, copiant accions, compartint paraules i mostrant interès per allò que fa el company o companya.
Cliqueu aquí per veure més imatges
Cada dia apareixen petites escenes que ens parlen d’aquesta evolució. El joc en paral·lel és ara molt present: infants que comparteixen l’espai i el material, cadascú immers en la seva acció però amb una clara consciència de l’altre (es miren, riuen…). També observem sovint el joc d’imitació, molt propi d’aquesta etapa: agafen una cullera i fan veure que mengen, intenten posar-se una sabata, abracen un “nino”, veuen a un company o companya arrossegar un cotxe i fan el mateix… accions que sovint neixen després d’observar un company o un adult.
I també comencen a aparèixer moments de joc compartit: dos infants que omplen una galleda plegats o que es passen una peça. Són interaccions breus però plenes de sentit.
Aquests primers moments d’interacció sovint van acompanyats de situacions en les que sorgeix algun conflicte: dues mans volen el mateix material, una cadira desitjada s’ha de compartir… Són moments en què els infants estan desenvolupant les habilitats socials i interaccionant amb els iguals dins del seu aprenentatge. Aquests moments són oportunitats per acompanyar-los amb respecte, paciència i coherència. Els ajudem a posar paraules al que senten i a descobrir alternatives per gestionar-ho: esperar, compartir, o demanar ajuda a l’adult.
Com diu Emmi Pikler, “deixeu-los temps”. El temps i l’espai són claus perquè aquestes relacions es puguin desenvolupar de manera natural. Nosaltres, com a educadores, observem, acompanyem i posem nom a allò que passa, oferint un model ric de comunicació i respecte.
És emocionant veure com els vincles es comencen a teixir entre ells. Aquestes primeres relacions són la seva base de la convivència i la socialització.
