Aquest mes volem compartir amb vosaltres un dels moments del dia a dia a l’escola: el moment de dinar. Aquest moment s’ha convertit en una gran oportunitat per als infants per afavorir l’autonomia i la confiança de cadascun d’ells.
Cliqueu aquí per veure més imatges
Avui dia, tots els infants que es queden a dinar mostren autonomia o interès per començar a menjar per si sols, cadascú al seu ritme, i continuen guanyant cada dia més autonomia. Aquest procés ha evolucionat molt des de que van començar el curs al setembre: ha estat gradual, respectuós i ple de petits grans avenços. Alguns van començar necessitant dinar a la falda de les educadores, ja que encara no estaven preparats per seure sols a la cadira. Actualment, tots i totes poden seure sols a taula, triar el seu lloc i participar activament en la rutina del dinar.
El moment de dinar ho fem en un espai diferent al seu espai habitual, però es un espai que ja coneixen perquè porten dinant allà des del setembre. L’autonomia comença molt abans de tastar el primer mos. Quan arribem a l’espai per dinar, els infants de seguida busquen una cadira lliure per seure. A continuació, renten les mans i es posen el pitet, un gest que, tot i que encara necessita acompanyament, molts infants ja intenten fer sols i anticipen el que vindrà.
Un cop a taula, mostren iniciativa per començar a dinar. Encara utilitzen molt les mans (com és natural i necessari a aquesta edat) però cada cop incorporen més els estris: agafen la cullera o la forquilla, experimenten amb el moviment i milloren la seva destresa. Les educadores acompanyem aquest moment, respectant els seus ritmes i oferint espais de confiança. Molts d’ells rebutgen ajuda i manifesten clarament la seva voluntat de fer-ho sols.
Ara el got d’aigua el deixem a l’abast, oferint l’oportunitat d’escollir quan volen beure. De vegades encara en fan un ús lúdic, i és en aquests moments on la consigna i l’acompanyament dels adults esdevé clau per acompanyar aquest aprenentatge.
Un altre senyal que evidencia estan guanyant autonomia és la capacitat de fer-se entendre: quan volen més menjar ho demanen amb paraules, gestos o mirades clares. I quan no en volen més, també ho manifesten clarament. Al final del dinar, alguns es treuen el pitet, d’altres ens fan saber que han acabat i alguns d’ells comencen a posar el seu pitet i la seva tovalloleta de rentar-se al carro per recollir. I, si us fixeu en alguna fotografia, hi ha infants que quan estan acabant de dinar no poden aguantar més la son.
Us deixem unes imatges d’aquest moment on podeu veure com dinen, com s’organitzen, com practiquen i, sobretot, com avancen en aquest hàbit.
