La vida és un procés evolutiu, i on es donen els canvis més brutals és justament a la nostra estimada etapa dels 0 als 3 anys.
Els infants van transitant bàsicament d’una dependència absoluta de l’adult a un interès per ser autònoms.
I en aquest camí…Com arriba a ser d’important la mirada de l’infant quan encara no té capacitat de comunicar-se a través de la parla. I encara més ho és la capacitat de l’adult per acollir aquesta mirada i poder-la traduir! Amb la nostra acurada interpretació podem arribar a comprendre què ens està volent dir i així acollir-lo en la seva essència i individualitat.
(Cliqueu aquí per a veure més imatges).
Al nostre grup els infants ja han començat a posar en pràctica la parla i amb aquesta tenen petites-grans converses. Però el primer punt de connexió que s’estableix entre ells i elles no és a través de la parla… és a través de la mirada!
El primer contacte és el visual i a partir d’aquí poden o no començar a interactuar i relacionar-se. El poder de la mirada, d’establir una connexió autèntica a través d’ella és d’una bellesa immensa! Entre ells i elles es miren i es busquen, es veuen i es reconeixen i la majoria de vegades la mirada esdevé el pont que els porta a establir una complicitat de joc. No calen gaires paraules quan la mirada parla per si sola, és justament quan entre ells passen a jugar amb aquesta complicitat i entesa que els porta a un altre nivell de relació: un joc còmplice i fluid que estableix les bases del joc cooperatiu.
I no només és important la mirada entre els infants sinó també entre l’adult i l’infant. Quantes mirades que ens expressen estats d’ànim, demanda de permís, búsqueda de reconeixement i que nosaltres acollim i retornem amb la nostra mirada d’acompanyament, d’aprovació o desaprovació, d’admiració…Què important és sentir-se mirat i encara més que et mirin amorosament!!!
“El nostre primer petó el fem amb la mirada, no amb la boca.”
Tristan Bernard
