Les nenes i els nens de l’espai Bastoners estan fent dos anys… alguns ja han celebrat el seu segon aniversari i d’altres ho faran en breu. De ben segur, que les famílies esteu observant canvis en els vostres infants, alguns d’ells potser us tenen sorpresos, preocupats, meravellats… Amb aquestes línies intentarem posar nom a algunes d’aquestes situacions per poder-les comprendre millor i sentir que tots i totes estem acompanyant als nens i nenes en una etapa de descoberta i autonomia, plena de canvis a molts nivells, en definitiva, tota una revolució!
Cliqueu aquí per veure més imatges
Els infants de dos anys es troben en una etapa clau del seu desenvolupament. Es produeixen molts canvis, els infants deixen de ser bebès i comencen a fer-se grans a tots els nivells: comencen a caminar sense cotxet, a menjar sols, a córrer, a distingir les emocions, a ser capaços d’establir petites converses, a fer rebequeries, a ampliar el seu vocabulari… a l’escola ara veiem tota l’evolució que han fet des que van començar al setembre (alguns encara no caminaven) i ara són capaços de baixar les escales per anar al pati, de col·laborar en posar-se i treure’s la roba, de mantenir-se asseguts mentre fem el tastet de fruita… i la llista és interminable!
Comencen a afirmar la seva independència i a explorar el món amb més seguretat. És molt comú que vulguin fer les coses per ells mateixos, com vestir-se, menjar, pujar les escales, etc. Estan en un moment en què tenen moltes ganes de ser autònoms. Segur que a molts de vosaltres us diuen: “jo, jo!” “sola!”… quan esteu en moments quotidians. A l’escola també demanen fer coses sols i els encoratgem a fer-ho, sempre acompanyant-los i que sentin que estem presents per si ens necessiten.
Tot i que encara són petits per jugar conjuntament, comencen a mostrar interès pels altres infants del grup. Són molt conscients dels nens i nenes que formen el grup de Bastoners, anomenen els seus noms i comencem a observar certes afinitats entre ells, moments de complicitat, conflictes… en definitiva, petits moments de relació.
En tots aquests canvis és molt important que els adults que els acompanyem els hi oferim estructura, límits clars i molt d’afecte. És una etapa, sovint desafiant per nosaltres perquè tots aquests avenços en el desenvolupament encoratgen als infants a provar coses noves, desafiar els límits que posem els adults, dir “no” a tot el que els hi proposem… Ens caldrà molta paciència, establir clarament els límits i posar nom a les seves emocions verbalitzant les situacions que sorgeixin.
És una etapa fascinant, però també pot resultar esgotadora. No oblidem que moltes de les situacions que ara estem visquent amb els nens i nenes formen part d’una etapa madurativa que, tard o d’hora, acabarà passant. Algunes idees per acompanyar-los en aquesta revolució:
- Rutines: seguir unes rutines sempre iguals els hi dóna seguretat i els ajuda a anticipar què passarà.
- Donar-los autonomia: aprofitar que són capaços de fer petites tasques quotidianes que els faran sentir grans i útils.
- Mantenir la calma: en moments complicats és important que els adults mostrem calma davant dels infants, deixem que expressin el seu malestar i després verbalitzem com es poden haver sentit.
- Establir unes normes o límits clars: que tots els adults hem de complir de la mateixa manera per ajudar als infants a comprendre el seu entorn.
- Passar temps amb els infants: acompanyar-los i estar presents ajudarà a establir bons vincles i a donar-los seguretat i confiança.
I, per sobre de tot, el més important és que se sentin estimats. Cada infant és únic i valuós, cada infant tindrà el seu propi ritme per evolucionar i no dubteu que tots creixeran i deixaran enrere aquesta etapa per donar pas a noves etapes i situacions que també us tindran ben enfeinats!
