Són molts els investigadors que han demostrat que els infants són exploradors actius, i que sovint busquen jocs arriscats que puguin implicar activitats que suposin un repte físic i que els portin a finals incertos (Ball, 2002; Readdick & Park, 1998; Sandseter, 2010; S. J. Smith, 1998; Stephenson, 2003; Stine, 1997).
(Cliqueu aquí per veure més imatges).
Un matí del mes de març, a l’espai Capgrossos, vam oferir per jugar caixes negres de plàstic. La Sandra (la cuinera de l’escola) ens n’havia guardat unes quantes després d’haver tret les fruites que hi havia dins i que més tard oferiria per dinar. Amb aquestes capses… alguns infants s’hi van posar dins. D’altres se les van posar al cap. Un d’ells va pujar-la al mòdul que tenim a l’espai. I un altre es va atrevir a ficar-s’hi dins i lliscar pel tobogan. Alhora que ho feia, mirava a les educadores, com si busqués l’aprovació del joc que se li havia ocorregut. Després d’aquest infant s’hi va sumar un i un altre i un altre. Cadascú provava i decidia què fer i què no, alhora que buscava les estratègies pròpies per a aconseguir la fita que s’havia marcat.
Com destaquen diversos investigadors, els jocs arriscats o de risc són un mitjà per als infants per millorar les seves competències en matèria de domini dels riscos. Els infants aborden el món que els envolta a través del joc; els motiven la curiositat i la necessitat d’entusiasme; assagen la gestió de situacions de risc reals en jocs arriscats; i descobreixen el que és segur i el que no (Adams, 2001; Apter, 2007; Gill, 2007; S. J. Smith, 1998; Sutton-Smith, 1997).
És essencial permetre que els infants posin a prova les seves capacitats, per desenvolupar competències que podran utilitzar al món i familiaritzar-se amb les conseqüències reals de l’assumpció de riscos (Ellen Beate Hansen Sandseter, 2020).
Com a educadores de l’espai Capgrossos decidim acompanyar als infants a prendre certs riscos. Ens distanciem per a permetre’ls-hi que siguin ells i elles mateixes qui decideixin quins riscos volen prendre i quins no. Alhora, estem presents i intervenim quan ho considerem necessari per a poder oferir guiatge. És a dir, que no hi ha un abandonament, sinó un acompanyament conscient amb distància i apropament depenen de la situació o l’infant.
Per a poder acompanyar d’aquesta manera els jocs de risc, en primer lloc, com a educadores, fem un exercici intern de diferenciar els riscos reals i els riscos percebuts. Els riscos reals serien per exemple les caigudes físiques, i els percebuts són els perills potencials en línia. Partint d’aquesta diferenciació donem llibertat a què siguin els infants qui gestionin en primera persona tots els riscos. I amb aquesta actitud nostra oferim als infants la possibilitat d’afrontar més tard els riscos percebuts amb més responsabilitat i maduresa per part seva. Així com també un desenvolupament de les habilitats motrius i la confiança en si mateixos, podent explorar el món amb confiança i curiositat.
