Per poder entendre com es posa de manifest l’expressió artística dels infants primer de tot cal saber que són creatius per naturalesa. De manera innata els sorgeix la seva activitat creadora que la mostren tot jugant, i quan diem jugant ens referim també a quan pinten, dibuixen, ballen, canten… totes aquelles accions més artístiques que expressen de manera natural i espontània!
No necessiten que els adults els dirigeixin ni intervinguin en les seves accions. Són ells mateixos que manifesten interès pel pur plaer motriu de pintar, dibuixar, manipular…i no serà fins més endavant, a mesura que es van fent grans i van practicant, que es mouran pel plaer d’adquirir progressivament un control motriu del que van traçant, esculpint…
Tampoc estan interessats en el resultat de les seves accions ja que ells es centren en el procés. És a dir, un infant que dibuixa o manipula plastilina, no està creant una obra (resultat) sinó que està jugant (procés). Som els adults els que donem importància al resultat de les seves accions quan realment hauríem de gaudir observant com juguen tot traçant, per exemple.
Anem a gaudir-ne, doncs, a través de diferents propostes que els hem fet:
Cliqueu aquí per veure més imatges de pintura amb aquarel.les
Una de les propostes que els hem ofert als infants és pintar amb aquarel·les, sense presses, cadascú al seu ritme i segons el seu interès. En petit grup i oferint primer un color i després un altre color si els venia de gust. En dies posteriors hem proposat altres colors i hem deixat a la lliure iniciativa de cada infant la seva participació.
Mentre uns pinten d’altres els observen i fins i tot s’asseuen a prop perquè sembla que hi ha alguna cosa en la seva acció que els atrapa. La concentració en la pinzellada és màxima i hi ha maneres molt diverses d’utilitzar el pinzell: prémer-lo donant cops al paper, col·locar-lo damunt el dit i espolsar la pintura damunt el paper, fer lliscar la pastilla de la pintura de dins el seu recipient…
Cliqueu aquí per veure més imatges de ceres sobre diferents textures
Les ceres han potenciat, sens dubte, la capacitat artística dels infants, juntament amb els diferents suports que els hem anat proposant perquè hi juguessin. No és el mateix dibuixar a peu dret sobre un paper d’embalar, una cartolina negra, un paper de vidre…estirats al terra damunt una fotografia immensa o asseguts dins una caixa de cartró o en una roda de pneumàtic. Les possibilitats creadores es tornen infinites!
A vegades són les ceres mateixes les que es converteixen en el focus del seu joc i es concentren en treure el paper que les embolica (algú se l’intenta posar al dit com a tireta !) I s’adonen que les ceres els deixen les mans totes brutes i es posen a deixar-ne empremta al paper…fins que necessiten netejar-se-les amb una tovalloleta (algú també aprofita la tovalloleta per esborrar els traços del paper).
En d’altres ocasions també els oferim bolígrafs i fulls DIN A3 per expressar-se. Quan ens veuen fer observacions a la llibreta mostren molta curiositat per allò que estem fent, segueixen el nostre traç i ens demanen que ells també volen “escriure” (perquè tenen molt clar que estem escrivint!). I amb el bolígraf a la mà, els veiem imitar l’escriptura dels adults, amb traços molt més controlats. Amb el bolígraf cal exercir una força diferent, agafar-lo d’una manera concreta per aconseguir fer-ne un traç i ho fan amb gran concentració.
Cliqueu aquí per veure més imatges de plastilina
Una altra proposta que ja forma part de l’activitat quotidiana dels infants al nostre espai és la plastilina. Tenen molt clar que està guardada dins una capsa damunt el radiador perquè així estigui més toveta i quan els hi ve de gust la van a buscar i la porten fins la taula. És llavors quan ens demanen el pot amb les diferents eines per poder-se posar en acció.
I si n’arriben a haver d’accions que fan els infants amb la plastilina: tallar amb un ganivet, fer boletes amb les mans, premsar amb el dit, aixafar amb el puny, amassar amb un corró, enganxar-ne trossets a la paret (damunt un plàstic), separar-la i classificar-la, pessigar, estirar, fer una torre, punxar-la amb un estri de fusta…i fins i tot a algú se li acut de posar-se plastilina a les ungles com si fossin ungles postisses!!
Totes aquestes propostes més artístiques formen part del nostre “dia a dia”, com qualsevol altre racó de joc que cada matí preparem al nostre espai. Les anem variant en funció de les seves necessitats i interessos i moltes vegades són ells mateixos els que ens fan replantejar allò que havíem pensat i fem canvis d’acord amb les seves demandes. Són els infants els que decideixen en quin moment els ve de gust exercitar o no aquesta vessant més creativa a través de diferents materials.
“En l’àmbit del joc, ensenyar a la criatura comporta el perill de disminuir la seva activitat, de fer-la monòtona. Si li ensenyem com “ha de jugar”, empobrim, limitem la seva activitat de joc i el camp dels seus descobriments, encara que sigui de forma involuntària.”
ANNA TARDOS
