Sortim al pati i abans cal posar-se la jaqueta doncs encara fa fred. Des d’un punt de vista quotidià, el fet de posar-se la jaqueta podria passar per ser una acció sense importància, quelcom mecànic que fem com a necessitat per guarir-nos del fred i que no ens aturaríem a donar més importància.
En canvi aquestes petites accions que l’infant va repetint en el dia a dia tenen a veure amb la seva autonomia i en la satisfacció d’allò que ja pot fer sol o amb una mica d’ajuda. A l’escola aquests petits moments son tant importants com la resta del dia on, de mica en mica i cadascú al seu ritme, els infants van aconseguint petites fites que els fan crèixer. Moments quotidians que estan plens de converses infant-educadora o entre els mateixos infants.
“no puedo!” – se sent dir
“m’he posat una!” – comenten
“No puc posar jaqueta! – manifesta
“T’ajudo?” – s’ofereixen
“Me l’he cordat” – afirmen
Deixar-los fer i ser-hi presents per si ens necessiten és la millor eina perquè vagin guanyant seguretat i autonomia
Cliqueu per a veure més imatges
