El joc va evolucionant i dia a dia sorgeixen noves necessitats i experiències. Aquests dies hem observat que els infants busquen elements o espais on amagar-se. El conegut joc del “Tat”, joc que apareix de forma espontània i que tots, petits i grans, hem jugat en un moment de la nostra vida.
No es necessita cap material o objecte concret, ja que amagar-se darrere les mans, tot tapant-se els ulls, ja és una forma de jugar-hi.
Els infants juguen pel plaer de ser trobats, l’acció d’amagar-se, desaparèixer, i retrobar-se amb ells mateixos, amb els seus iguals o amb l’adult, els hi crea un munt d’emocions (sorpresa, plaer, incertesa, emoció…); i els hi permet experimentar amb la seva existència i la de l’altre.
Aquests moments de joc propicien un ambient tranquil, de complicitat, on les mirades, cares de sorpresa, somriures… prenen protagonisme.
Cliqueu aquí per veure més imatges
A l’espai tenim una capsa de mocadors de diferents mides i textures. Algunes d’aquestes teles permeten veure-hi a través d’elles, d’altres són opaques. Alguns infants proven de tapar-se ells mateixos, tot i que no és gens fàcil, necessita la seva tècnica i precisió; d’altres ens fan partícips del seu joc i ens donen les teles, perquè nosaltres els tapem i compartim el joc amb ells. “On és (nom de l’infant)?”
A l’espai Enxanetes hi ha altres elements i racons on els infants hem observat que posen en pràctica aquestes experiències. El túnel de fusta, permet un gran treball motriu, però també és un espai on els infants es poden amagar i iniciar el joc amb els seus companys/es. Les portes, la paret del canviador, les paneres, la cortina del dormitori o el puf amb la tela penjada són espais i materials idonis per jugar a amagar-se. La màgia que es crea en el moment de desaparèixer i ser invisible, per un petit instant, dona pas a somriures i mirades de complicitat en el retrobament amb els altres infants o l’adult.
