Està clar que pels infants sortir a saltar amb l’aigua que queda estancada al pati quan ha plogut i forma bassals… és un moment que els hi encanta.
És per això que des de l’espai Capgrossos vam demanar a les famílies que portéssiu unes botes d’aigua que es quedaríen a l’escola per així aprofitar els dies que es pugui per sortir al pati.
Doncs així es va fer. I es va destinar un lloc determinat on s’havien de deixar les botes i el calçat quan es feia el canvi. Els infants de capgrossos tenen allá les botes d’aigua i només les agafen quan són necessàries.
Cadascú va a buscar les seves, es treuen les sabates que duen i comencen a exercitar la seva autonomía i autoconfiança.
cliqueu aquí per veure més imatges
Tiren del velcro, d’altres dels cordons, demanen ajuda “aiii és que aquesta va dura” o “esta bamba no va bien es difícil la otra que tengo en casa va mejor”. El paper de l’adult en aquest moment és de guía i orientador. És a dir, intentem no intervenir directament en aquell moment sinó que els convidem a provar i a intentar-ho pels seus propis medis.
Hi ha infants que se’n surten més ràpid ja sigui perquè el calçat els hi facilita més o perquè tenen més práctica. Altres infants s’ajuden entre ells. D’altres diuen que no poden però animant-los i acompanyant-los busquen les seves pròpies estratègies per aconseguir els seus propòsits i fites.
És curiós com la confiança i el creure en els infants els hi fan conèixer-se més a ells mateixos i els ajuda a adquirir un autoconcepte més clar del seu jo. És per això que desde l’escola pensem en un infant capaç d’escollir, de fer i de desfer, de creure en ell mateix i mateixa. I és que no sempre se’n sortirán però el fet de poder experimentar els fracassos també els ajuda a poder autoregular les seves emocions.
