Els infants són acció i són moviment… tota l’estona! Cada infant és el protagonista del seu procés d’aprenentatge i, en aquestes primeres edats, ho fa mitjançant l’exploració lliure i la manipulació dels objectes que té al seu abast. Nosaltres, les educadores, procurem que es trobin en un entorn segur, acompanyant-los amb afecte i confiança perquè ells puguin aprofitar al màxim les possibilitats que els envolten. I això passa en tot moment i en tots els espais de l’escola: el menjador, l’espai de joc, el pati, les escales… cada racó esdevé un espai educatiu sempre.
Avui us proposem posar l’atenció en el pati, un espai ple de riquesa a molts nivells on les descobertes dels infants es multipliquen i les possibilitats d’interacció i de joc es diversifiquen. Al pati s’ofereixen múltiples propostes que permeten als infants poder triar, en funció dels seus interessos i moment evolutiu, el joc que més s’ajusta a les seves necessitats.
Cliqueu aquí per veure més imatges
Al pati sortim cada dia, si el temps ho permet. Per sort el clima mediterrani que tenim fa que puguem aprofitar els espais exteriors moltíssim i això proporciona als infants una gran riquesa. No només perquè és un espai més ampli que a l’interior, sinó perquè es donen situacions i es troben elements que no poden tenir a dins de l’edifici. Posem algun exemple:
- a l’exterior els infants poden sentir sensacions que provoca el clima (poden sentir fred o calor, poden notar el vent que mou els cabells, poden sentir que gairebé no poden obrir els ulls del sol com brilla, poden veure molts núvols al cel i menys claredat…)
- es troben amb altres infants i educadores d’altres grups (poden veure com juguen, comunicar-se amb ells a través de les valles i arbustos, iniciar un joc llençant-se una pilota, trobar algun infant conegut que pot ser un cosí, un germà o un amic amb qui coincideixen fora de l’escola…)
- poden veure al Josep (bidell) com prepara els patis perquè tots els infants puguin gaudir-los (arregla alguna cosa del pati, escombra les fulles, retira la sorra amb el bufador, recull branques grans…)
- estan en contacte amb la natura (veuen ocells, troben insectes, fulles, fruits, es poden amagar als jardinets i jugar de forma més íntima…)
- senten sons i sorolls de l’exterior (un helicòpter que sobrevola l’escola, un camió que fa marxa enrere i pita, cotxes i motos que passen, soroll de les obres…)
- poden trobar algun veí que passa a prop de la nostra valla i ens retorna alguna pala o joguina que els infants han llençat fora, li donem les gràcies, ens saluda, observem si porta un gos, veiem algun gat que passa a prop…
- disposen d’un espai molt gran on poden moure’s lliurement, córrer, enfilar-se, fer equilibris, saltar, estirar-se, seure, amagar-se… hi ha espai i espais per a tothom.
“Un gran espai buit provoca comportaments d’agitació, repetitius, cansats. En canvi, un espai articulat i variat convida a comportaments intel·ligents: exploracions, descobertes, intencions.”
Penny Ritscher
A l’espai Bastoners tenim una rutina molt clara cada vegada que volem sortir al pati. Els infants poden preveure què passarà quan diem “anem al pati!” perquè cada dia ho fem de la mateixa manera i aquesta repetició els hi aporta seguretat perquè coneixen el procés i poden anticipar el que vindrà. També els predisposa a participar activament del moment i sentir que ho tenen controlat.
Per a nosaltres, els adults, pot semblar molt senzill sortir de l’espai, baixar les escales, sortir a l’exterior i desplaçar-nos fins al pati. Tot això ens pot portar què? un o dos minuts? Però per als infants tan petits, els temps i les distàncies són més llargues, les escales són moltes i molt altes, són 13 infants que han de posar-se la jaqueta, esperar que tots estiguem preparats i, tot plegat, pot esdevenir un gran esforç i una gran aventura fer aquest desplaçament. Per això és tan important explicar, des del primer dia, i anar repetint com farem les coses i on anirem.
Abans de sortir de l’espai expliquem als infants que ens prepararem per sortir al pati. Una de nosaltres surt al passadís a buscar els abrics i els entra a dins de l’espai. Els infants vénen ràpidament a buscar el seu abric i alguns ja comencen a intentar posar-se’l tot sols. Altres infants continuen jugant com si res i els hem d’anar a buscar. Altres infants es dediquen a agafar abrics dels seus companys i cridar-los perquè vinguin a posar-se’l…
Quan estem tots i totes preparats sortim al passadís i anem baixant una educadora amb 2 o 3 infants, a poc a poc. Això vol dir que alguns han d’esperar una mica amb l’altra educadora i mica en mica anem arribant tots a baix. Procurem que els infants se sentin segurs a l’escala i els deixem que trobin la seva manera de baixar. Alguns necessiten la nostra mà, altres ja volen provar de baixar sols i nosaltres només estem al seu costat, alguns proven de baixar asseguts…
Quan estem tots a baix a punt per sortir, els hi recordem cap a on anem, obrim la porta i ells ja saben perfectament el camí. Passem pel pati del Til·ler i finalment, arribem al nostre destí, el pati de l’Olivera. Alguns infants es despisten o es fan els despistats i es posen a jugar al pati del Til·ler… però de seguida que els avisem venen amb la resta del grup.
I una vegada estem tots al nostre pati, cadascú busca allò que més li ve de gust fer: anar al sorral a fer pastissets, buscar una pilota i xutar-la, amagar-se al jardinet entre les plantes, omplir un pot o galleda amb fulles, córrer per l’espai, buscar llocs on enfilar-se i posar a prova el propi cos, pujar a una bicicleta i voltar, buscar una caixa per posar-se a dins, agafar una nina, un cotxe, animals, peces de construcció… les possibilitats són infinites!
Com veieu, el pati esdevé un espai educatiu ple d’oportunitats de descoberta i d’exploració que permet que els infants desenvolupin les seves capacitats i potencialitats, així com la seva socialització.
“El joc és el pont que uneix l’infant a la vida”
Decroly.
