Normalment, després de fer el tastet de mig matí, sortim a l’espai exterior. El primer trimestre, durant l’adaptació, vam estar en un espai exterior fix, però a partir del segon trimestre hem anat canviant d’espai cada 15 dies, d’aquesta manera els infants poden gaudir de les diferents propostes que hi ha a tots els espais exteriors de l’escola: l’espai de l’Alzina, del Til·ler, de l’Olivera, del mòdul i del pont de fusta.
A cada un d’aquests espais hi trobem diferents propostes que permeten als infants desenvolupar les seves capacitats motrius, intel·lectuals, emocionals, socials i de relació.
Els espais exteriors són una continuïtat dels interiors i, per tant, requereixen la mateixa rellevància i significació. Són entorns únics d’aprenentatge, plens d’estímuls, on els infants poden gaudir del contacte amb la natura, on poden observar els canvis estacionals o també el temps que fa, avui fa vent, hi ha núvols… Tots els sentits prenen protagonisme.
(Cliqueu per veure més imatges)
Són espais que permeten l’experimentació, la manipulació, la interacció entre els seus iguals i les educadores, i sobretot la llibertat de moviment. A diferència dels espais interiors, aquests són més amplis i, per tant, les possibilitats de moviment són més àmplies. Poden explorar les seves capacitats i habilitats motrius, córrer, saltar, escalar, enfilar-se, pujar i baixar diferents desnivells… i experimentar i provar nous reptes, sense les limitacions que ens trobem en els espais tancats. Tot el cos entra en funcionament ajupint-se, aixecant-se, saltar, empenyent, arrossegant…
Rampes, mòduls de fusta, escales, troncs, pont de fusta, muntanyes de sorra, bicicletes, motos… Són algunes de les propostes que troben en els espais exteriors que els permeten desenvolupar les seves habilitats motrius. El moviment apareix en la seva màxima expressivitat.
Però, per altra banda, trobem espais i materials que conviden a jocs més tranquils i manipulatius com el sorral, la cuineta, les cabanes d’indis, els coixins i els contes…
Fer, desfer, refer, provar i tornar a provar… Durant aquest procés l’adult hi és present, acompanyant i intervenint en els moments concrets on és necessari, tenint en compte sempre de no interferir en els seus aprenentatges i descobriments.
“Quan l’infant actua per iniciativa pròpia aprèn i adquireix capacitats i coneixements molt més sòlids que si s’intenta inculcar des de l’exterior aquests mateixos aprenentatges”. E. Pikler
