Si tanquem els ulls i fem una mirada enrere, recordant aquell primer dia que entràveu amb el vostre fill o filla a l’escola i els tornem a obrir i observem el dia a dia, són molts els canvis i experiències que han viscut; i com educadores, és un privilegi poder acompanyar-los en aquest viatge.
En aquest article volem parlar del joc dels infants d’Enxanetes, el qual ha viscut una gran evolució sobretot en aquest darrer trimestre.
Com ja hem comentat en altres escrits del blog, joc i moviment van de bracet. L’assoliment de nous moviments i noves formes de desplaçar-se ha permès també que sorgeixin noves possibilitats de joc, noves maneres d’interactuar amb els materials i el seu entorn.
Per començar, volem remarcar la importància del joc, el qual té un impacte directe en el desenvolupament cognitiu, motriu, afectiu i relacional dels infants. A través del joc lliure poden viure multitud d’aprenentatges, emocions i amb el temps tenir les seves primeres interaccions socials, els seus primers moments de joc compartit amb altres nens i nenes.
Podem afirmar que el joc és una necessitat, permet als infants gaudir, experimentar, emocionar-se, aprendre, créixer, relacionar-se, compartir…
Cliqueu aquí per veure més imatges
A l’espai hem observat que tots els infants mostren interès pels jocs motrius, per les propostes que els permeten poder explorar el seu cos i les seves possibilitats (pujar, baixar, enfilar-se, posar-se dempeus, fer equilibris, provar desnivells…). Però també es donen lloc, moments de joc més manipulatiu. Encara es troben en l’etapa oral, tot i que cada cop utilitzen més les mans per explorar els objectes.
Els infants van canviant sovint d’espai i material de joc, tot i que el temps i capacitat per estar jugant amb un material concret ha augmentat. Proven diferents possibilitats i combinacions amb els materials que presentem a l’espai. Omplir, buidar; ficar i treure, descobrint que hi ha materials que són grans i no es poden posar en certs recipients perquè no hi caben; colpejar els materials sobre diferents superfícies, descobrint que el so que fan no sempre és el mateix. Deixar caure, llençar o empènyer certs objectes observant que no tots tenen el mateix pes així com la trajectòria i moviment que fan.
Durant el matí hi ha moments de joc més actiu; els infants es mouen per tot l’espai, arrossegant objectes, traslladant-los d’un lloc a un altre, provant les diferents propostes i mòduls de moviment, l’últim un pont de fusta d’una mica més d’alçada que el que ja teníem a l’espai. I d’altres moments, en què l’ambient és més tranquil i relaxat, on els infants mostren interès per jocs més tranquils o que requereixen molta concentració i coordinació: apilar materials com els cubs de fusta, tot fent torres de 4 i 5 nivells; mirar contes, estirar-se al matalàs o als coixins per descansar i fer una petita pausa, jugar al “tat” amb els mocadors, buscar espais petits com darrere la butaca on poder tenir un moment més íntim o pujar a la butaca i seure com un “rei o reina”…
Les noves formes de joc i desplaçament també contribueixen a més mostres d’ interès i curiositat per descobrir, observar que fa l’altre i per interactuar amb ell/a. Comparteixen l’espai de joc i tot i que cada un està immers en el seu joc personal, apareixen moments de complicitat entre ells (abraçades) i també petits moments de joc compartit ( joc del “tat”).
En certes ocasions es produeixen petits conflictes. L’interès per agafar l’objecte que té a les mans un company/a ja que, els hi crea molta curiositat l’acció que realitzen amb ell, fa que es prenguin els materials de joc. A vegades un cop tenen el material a les seves mans perden l’interès amb ell i l’acaben deixant. Hi ha infants que ho accepten i busquen un altre objecte per jugar; i d’altres, que davant aquesta situació expressen el seu desacord cridant, buscant la mirada amb l’adult o intentant recuperar el material que els hi han pres. Com adults acompanyem aquest moment posant paraules a la situació que s’ha creat, tot i que no sempre hem d’intervenir perquè el conflicte es resol per si sol.
Com a educadores durant el joc el nostre paper és observar, acompanyar i posar paraules quan és necessari, i mai interferir en el seu joc, cada un d’ells ha d’explorar, descobrir i viure els seus aprenentatges per si sol.
