A l’escola bressol convivim cada dia amb infants molt petits, però això no vol dir que no tinguin una gran capacitat per expressar el que necessiten. A través del cos, de les primeres paraules, dels gestos, de les mirades o de les seves reaccions, ens fan saber constantment com se senten.
Els infants, encara que siguin petits, també tenen la seva pròpia capacitat de regulació. El seu cos els indica quan tenen fred o calor, quan tenen gana o set, quan estan cansats, quan necessiten moure’s o fins i tot quan se senten bruts i necessiten un canvi o una mica de cura. La nostra tasca com a adults és observar-los amb atenció, escoltar-los de veritat i intentar comprendre aquests senyals i donar-los valor.
Per exemple, no tots tenen la mateixa sensació de temperatura: alguns poden necessitar més peces de roba, mentre que d’altres senten la necessitat de treure’s la jaqueta o les sabates mentre juguen al pati. Hi ha infants que dormen ben tapats, mentre que d’altres treuen els peus per sota el llençol. També passa amb l’alimentació: hi ha dies en què un infant menja amb molt d’interès i d’altres en què potser en té menys i prefereix continuar jugant abans que fer el tastet de fruita.
Això és només un petit recull d’exemples, però hi ha moltes situacions d’autoregulació corporal que ens trobem dia a dia i que hem intentat reflectir en les imatges que podreu trobar en aquesta entrada.
Cliqueu aquí per veure més imatges
Quan els infants ens expressen aquestes necessitats (de vegades amb paraules, però sovint amb el cos) és important que els adults estiguem disponibles per escoltar i interpretar allò que ens volen comunicar. Quan ho fem, els estem transmetent un missatge molt valuós: que el que senten és important i que poden confiar en nosaltres.
Respectar aquestes diferències no només ajuda a satisfer les seves necessitats bàsiques, sinó que també contribueix a construir la seva seguretat i benestar emocional. Sentir-se escoltats els ajuda a conèixer el seu propi cos i a confiar en les seves sensacions.
I si parlem de diferències… a l’equip també en tenim! Per exemple, hi ha qui és molt calorosa (com la Sandra) i qui és més aviat fredolica (com la Susanna). A vegades una aniria amb màniga curta tot l’any i l’altra amb jaqueta fins i tot a la primavera! Hem afegit una imatge perquè es pugui entendre de manera més visual i amb un somriure.
A l’escola donem molt valor a aquesta mirada individual. Intentem observar cada infant amb atenció, entendre el que necessita i acompanyar-lo des del respecte a les seves particularitats.
