El Martí aprofita qualsevol element d’alçada per pujar-hi i saltar tot dient: “un, dos, tres”. La Júlia tal com entra per la porta acostuma a anar corrents cap al “matalàs de molles” per fer uns quants salts. El Pau puja a la cadira i diu: “mira com salto” i fa un salt. El Kin empenyent un cotxet es passeja per l’espai i aprofita els desnivells de les tarimes per fer-ho més divertit, acostuma a compartir el joc amb l’Imran, van un darrere l’altre. L’Adrià agafa cadires, bancs… per fer circuits per on passar i després saltar. El Guillem no s’ho pensa dues vegades a pujar a les estructures i saltar. La Mia observa el que fan els seus companys i companyes, si l’interessa s’apunta i sinó continua fent la seva. L’Imran arriba a l’espai amb ganes de córrer i cridar, sembla esperar la resposta del Pau i la troba, tots dos corren i criden. A la Gisel.la qualsevol element li va bé per enfilar-se i arribar més amunt. El Yannick s’asseu al sofà i fa vots tot fent: “aaaaa”, l’acompanyen el joc el Pau i l’Imran. L’Aniol abans que comenci a sonar la música ja va cap al “matalàs de molles” per saltar al ritme de la música, mentre es mira al mirall que hi ha al davant. La Laia comença a giravoltar, giravoltar, giravoltar fins a perdre l’equilibri.
Ja ho veieu: pujar, baixar, enfilar-se, empènyer cotxets, fer equilibris, giravoltar, balancejar-se, córrer (reservat als espais exteriors), saltar (moviment estrella aquests darrers dies )… són accions que formen part del joc de les nenes i dels nens de l’espai de Diables. Les realitzen de manera espontània aprofitant diferents estructures i elements que hi ha a l’espai: mobles, cadires, bancs, tarimes… que els permeten descobrir, explorar, practicar moviments, repetir-los un cop i un altre, afiançar-los, posar a prova les seves habilitats motrius i adquirir-ne de noves.
Sabent de l’interès i de la necessitat que tenen els infants de moure’s, de la importància del moviment pel seu desenvolupament en aquesta etapa 0-3 i de creure en un infant capaç, nosaltres, les educadores donem llibertat a l’hora de fer; això sí tenint en compte unes petites normes per garantir la seguretat.
Observem el seu joc, donem temps, escoltem les seves demandes, oferim ajuda, canviem la posició dels mobles, incorporem elements nous per tal d’afegir diversitat i dificultat de moviments… Últimament comencen a ser ells qui monten i improvitzen els circuits per on moure’s.
Moviment que afavoreix l’autonomia, l’expressió de les emocions, la comunicació i interacció entre les nenes i els nens. Comparteixen estones de joc, s’imiten, riuen, es feliciten entre ells quan aconsegueixen fer un salt: “molt bé! Laia” – diu la Júlia – o es feliciten ells mateixos: “mu bien!” – diu el Yannick un cop ha saltat. Es mostren contents i satisfets de les seves conquestes i la dels altres!!!
I si els infants necessiten més espai per moure’s…obrim la porta i cap a la terrassa. Aquí comencen les corredisses d’un costat a l’altre, la cridòria, el moviment sobre rodes (motos, cotxes, cotxets), mòdul del tobogan…
Ja ho veieu els infants són “moviment en estat pur”!!!!
