Comencem i acabem el curs 2020-2021 amb la mateixa metàfora: una cistella plena d’ulleres diferents. Tantes ulleres com maneres de mirar la vida.
Pugem al bosc acompanyats de la pluja, en silenci, oberts a les sensacions del nostre cos: humitat, olor de la terra mullada, fred, colors, sons…Un cop a dalt i encara en silenci, connectem amb les “Mirades” (títol del monogràfic). Mirades cap a l’altre, mirades de connexió cap a la natura i mirades cap a un mateix.
Què sento quan miro a l’altre? Tinc vergonya? Puc aguantar la mirada? Què em transmets? Com és dins meu quan connecto amb la natura? Què vol dir mirar-me a mi mateix? M’agradaria poder mirar algun aspecte de la meva vida d’una altra manera? Quines ulleres m’agradaria tenir?
