Hola a tots i totes! Tenim això una mica abandonat… i és que portem un inici de curs tan estrany com aquest 2020 que s’està acabant: gel, sabó, no us ajunteu!, mascaretes ben col·locades, vés amb el teu grup, si us plau…
Avui volem presentar-vos una petita excursió que vam fer al riu Congost. Vam aprofitar un trosset de passeig des del parc dels troncs fins a una entrada llisa per on vam poder accedir a un espai on, quan baixa poca aigua, està ple de pedres precioses. Sort que el cabal d’aigua era petit i vam tenir espai per a tots tres cursos!
Vam haver de fer una bona selecció, ja que volíem les pedres més maques de tota la ciutat. Havien de ser rodonetes, planes, no gaire grans i… ben llises per poder fer una bona obra d’art!
Quan havíem tirat més de cinc pedres fins que trobàvem una de bona, ens vam adonar que vam poder aprofitar per treballar una mica la frustració. Tot allò que volem que surti bé, requereix un esforç.
També vam agafar alguna fulla de terra (tot i que no hi vam posar la mateixa il·lusió i que, a més a més, vam adonar-nos que no havíem planificat gaire bé ni l’espai ni i transport i no ens quedaven mans per agafar fulles. Ens pensàvem que en una mà ens hi cabria més que a dins de la butxaca del Doraemon! Per sort però, vam arribar a l’escola tots ben secs i sense cap ensurt!
A la tarda va arribar el moment de demostrar la nostra capacitat creativa i vam plasmar a les pedres totes aquelles expectatives que havíem posat mentre les recollíem. Aquest ha sigut el nostre resultat.
Us deixem unes fotografies que no demostren ni la meitat de les emocions que vam viure, però que us apropen una mica a com ens vam sentir durant la passejada, la recollida i la sessió artística a l’aula.
