Bon dia famílies!
La setmana passada vam realitzar una activitat d’expressió escrita molt interessant! La nostra tutora ens va projectar l’inici d’un conte i nosaltres l’havíem de continuar.
Van sortir contes molt diferents, però avui us volem mostrar un exemple d’un d’ells, que va fer la nostra companya Eiko Diaz. Esperem que us agradi!
El conte diu així…
ARA EM DIC JOANA
L’osset d’en Martí està trist i li diu “necessito ser jo mateix”. Dins meu sempre he sabut que sóc una osseta i no un osset. M’agradaria dir-me Joana i no Joan.
Què vols dir amb això? – va preguntar en Martí. Et vols deixar créixer el cabell, portar vestit, trenes…etc?
Que té a veure amb això ser una osseta? – va respondre l’ós.
Les nenes van així, amb vestits, juguen amb nines i si et converteixes en una d’elles mai podràs jugar amb mi, perquè els meus jocs són de nen – va dir en Martí.
Però l’osset no estava convençut amb el raonament d’en Martí i li va respondre: Martí, ser una nena no implica que no puguem fer “coses de nens”, de fet, dona igual si un nen porta una faldilla o té el cabell llarg. Tots som éssers humans i som lliures d’opinar i fer el que vulguem.
En Martí es va emocionar: tens raó, ara et dius Joana i ets la meva osseta.
Fi.
