Camina pels carrers de Viena amb el seu quadern i la seva ploma. No és molt de mostrar-se simpàtic, però tampoc és tan rondinaire com la gent es pensa! De petit el seu pare no el va tractar molt bé i això segur que ha influït en el seu tarannà i en la seva forma de fer música.
Mentre passeja, les melodies sonen dins del seu cap i aprofita per apuntar-les ràpidament. Ara només li queda la seva memòria per continuar component simfonies, concerts i sonates. Quina desgràcia haver perdut el seu bé més preuat amb només 30 anys! Com a mínim sap que el públic valora el seu treball malgrat que el sentit de l’oïda no el deixi escoltar els afalacs.
El que no sap és que gairebé dos-cents anys després de la seva mort, continua omplint auditoris i teatres. Tampoc pot arribar a imaginar-se que aquesta setmana la seva música s’escoltarà a l’Escola Lledoner de Granollers.
Els que estimem la música no ens podíem oblidar d’un personatge de tanta rellevància com el gran Ludwig Van Beethoven. Aquell músic que va obrir les portes del romanticisme amb les nou simfonies més interpretades dels repertoris d’orquestra d’arreu del món.
