Exhibició de agility

Vet aquí que els nens i les nenes de cicle inicial, de entre totes les propostes per fer un projecte n’havien d’escollir una, i quina van escollir? Els animals!

Així va ser que van començar a investigar. Van portar a l’escola llibres, peluixs, figuretes d’animals… i animals. Sí animals, concretament mascotes. Va venir en Kiwi que és el gosset de la Júlia, la Leia, que és la gosseta de la Maria, la Pistó, que és la gateta de la Berta, i encara ens han de venir a visitar més gatets, gossets, ocells, tortugues, hàmsters i cobayes.

Però un dia, Christian, que és el pare de la Berta, va comentar que tenia una amic, Sergi, que tenia un gosset, Luke, amb el qual feia Agility. L’Agility són concursos amb gossos, en el quals, amb el menys temps possible i sense errades s’ha de fer un recorregut. Doncs bé, Christian va proposar demanar a Sergi que vingués a fer una demostració.

La proposta li va semblar fantàstica a tota la classe i per parelles van presentar-la i convidar a la resta de l’escola!! En assabentar-se’n les altres classes, tothom va demanar assistir a l’exhibició.

Quan Christian li va proposar a Sergi, li va encantar. Com que per fer l’exhibició necessitava materials que no tenia, se’n va anar al Club Agility Alpicat, a Lleida, que és on ell entrena el seu gos.

Així va ser que Sergi i la Montse, que són els pares de la Nagore de P4, van venir, la tarda de l´1 de març a la nostra escola, amb el seu gos Luke, a fer-nos una exhibició.

Tot i que la pluja amenaçava, tota l’escola vam sortir al pati. Allí estaven Sergi, Montse, que lluïa un bon grapat de medalles que havien guanyat amb Luke. Tothom tenia deler per veure l’exhibició. Què faria Luke?

Sergi ens va explicar que era l’agility, alguna norma de competició, les categories… i que Luke es deia així per Luke Skywalker, uns dels herois de les pel·lícules de la Guerra de les Galaxies.

Tot seguit, Sergi i Luke van començar l’exhibició entre aplaudiments i oooohhs! de tothom. Tothom volia tenir un gos com Luke i ensenyar-li a saltar, girar… Però, el temps de cicle mitjà i cicle superior havia acabat i havien de tornar a classe. Com que tothom en tenia ganes de més, se’ls hi va proposar que es demanaria a Sergi i Montse que vinguessin un altre dia per fer una xerrada. Ràpidament Sergi va assentir i va dir que portaria vídeos i fotografies. Amb resignació, però, amb la satisfacció que allò no s’havia acabat els dos cicles van enfilar el camí cap a classe.

A partir d’aquí l’activitat va continuar només amb cicle inicial. Van poder tocar Luke i llançar-li el plat volador que Luke agafava de vegades al vol, de vegades redolant per terra i les vegades que no l’agafava, és que veritablement li tiraven molt difícil.

Al final de la tarda vam agrair a Sergi, Montse i Christian la seva col·laboració amb un aplaudiment i un petit obsequi, un boli serigrafiat amb el nom de l’escola.

Va ser una tarda molt bonica, amb moltes cares de satisfacció, però, sabeu qui mostrava més alegria i satisfacció? La Nagore i la Berta perquè aquella tarda els seus pares havien vingut a l’escola a compartir amb nosaltres una de les seves aficions preferides, perquè per una tarda l’escola havia estat també una mica casa. Tot sovint costa entendre-ho, la presència de les famílies a l’escola té un valor afegit i és ajudar que la canalla se senti a l’escola com a casa, la qual cosa ajuda a millorar el seu rendiment.

No volem acabar sense agrair la col·laboració del Club Agility Alpicat i la feina tant fantàstica que estan fent.

Finalment, una abraçada ben forta al protagonista, Luke, ets fantàstic. Et desitgem molts èxits.

I, atenció, Sergi i Montse ens han promès… Sorpresa!