Famílies,

Avui hem viscut una experiència molt significativa a l’aula: hem anat a alliberar els capgrossos que havíem estat cuidant amb tanta il·lusió durant les darreres setmanes i ho hem anat a fer a la Sèquia.

Durant aquest temps, hem pogut observar de ben a prop el seu procés de creixement i transformació, des que eren petits capgrossos fins que un d’ells s’ha convertit en granota. Però us hem de dir que aquesta granota no ha pogut sobreviure. Aquest fet ens ha ajudat a entendre que, tot i que a l’aula els hem cuidat amb estima i atenció, els capgrossos no poden viure en un terrari: necessiten un entorn natural com una bassa o un estany per créixer i viure amb salut.

A partir d’aquesta vivència, hem mantingut una conversa molt bonica i enriquidora amb els infants, on han sorgit preguntes i reflexions sobre la vida, la natura, i també sobre la mort. Hem parlat de què passa quan morim, a on van els éssers estimats i de com ens sentim quan algú o alguna cosa que estimem ja no hi és. Els infants han compartit pensaments i han demostrat les seves capacitats per expressar emocions i escoltar els altres amb respecte i empatia.

L’alliberament dels capgrossos ha estat, doncs, una experiència plena de significat, no només pel vincle amb la natura i el cicle de la vida, sinó també perquè ens ha ofert l’oportunitat de parlar de temes importants des del respecte, la curiositat i la tendresa.