Aquí us deixem les últimes conferències del curs:
Ens agrada anar amb tren, però si podem agafar el tren bala japonès, encara més! És increïble que hi hagi trens que puguin passar dels 300 km per hora, això si, només n’hi ha tres que puguin aconseguir aquestes velocitats. Nosaltres vam ser els passatgers, i en Marcel el maquinista, d’un passeig a altes velocitats.
Al zoo de Barcelona hi podem trobar animals de tot el món, tot i que no ens va agradar gaire la idea de saber que hi ha animals que viuen tan lluny de casa, la Núria ens va donar l’alegria d’explicar-nos que aviat el tancarien i que seria un centre de rehabilitació d’animals salvatges. De moment però encara s’hi poden visitar un munt d’espècies, com ara pingüins o lleons. I vam recordar el goril·la més famós del món va ser habitant d’aquest espai, el Floquet de neu, un goril·la albí.
París, la ciutat de l’amor i la llum, capital de França, ciutat propera a Disneyland París… Vam fer una passejada pel costat del Sena, vam estar a prop de la Torre Eiffel i el Louvre.. A través de fotos i l’explicació del Pep. Teníem curiositat per saber perquè es deia la ciutat de l’amor, ja que com a classe de l’amor hem pensat que no ens guanyava ningú aquí, però sent la ciutat preferida dels enamorats, és díficil competir.
L’Unai ens va preguntar perquè els corbs eren tan famosos, i no sabíem massa què dir. Quan ell ens va dir que sortien a moltes pel·lícules i que eren els ocells preferits del cine, li vam haver de donar la raó. Aquests carronyaires negres criden molt l’atenció, ja que a vegades n’hem vist d’aprop, però ara en sabem moltes coses, com per exemple que la seva parella és de per vida.
La Laia ens ha explicat un racó entre muntanyes, força amunt i una mica fresc de Catalunya, la Vall de Núria. Casa d’animals com l’ermini, el cabirol i l’àliga, és un indret on només es pot arribar caminant o pujant amb un tren molt especial, el cremallera. També és un lloc històric ja que s’hi va firmar l’estatut de Catalunya de 1932. A nosaltres ens van quedar moltes ganes d’anar-hi!
Amb la unió de l’òvul de la dona i l’espermatozoide de l’home, es crea una cèl·lula, que s’acaba dividint per tal de crear la vida, per ser més exactes es crea un nadó. El nadó viu a la panxa de la mare nou mesos, on va creixent i agafant la forma que tots coneixem. Al principi, però, té forma d’ou, i poc a poc agafa la forma que tots coneixem. L’Oriol Vila ens ha portat una maqueta d’un nadó dins la mare, per veure on viu aquests nou mesos i per on surt.
