Bon dia a tothom!
Fa quinze dies us vaig posar una petita endevinalla: desprès de llegir el conte “el jove cranc” la majoria sabieu que l’escriptor era el Gianni Rodari.
Era mestre, periodista, pedagog…i aquest any hauria fet 100 anys. 
Va escriure molts llibres, alguns adequats per la vostra edat. Els podeu buscar per internet!
Jo avui us proposo aquest
És un llibre ple d’imaginació i fantasia. Son contes curtets que podeu llegir d’un sol cop i rellegir moltes vegades.
Si voleu saber perquè té aquest títol, haureu de veure aquest vídeo on l’Albert Estengre ho explica ?
(L’he posat a partir del minut 3 perquè les coses que explica abans no són tan interessants)
Si aquest estiu gaudiu d’aquest llibre us proposo que quan hagueu preparat la lectura d’un conte l’expliqueu o el llegiu per telèfon a algú que us vingui de gust.
El dimecres a la portada del Bloc hi haurà una selecció de llibres per llegir aquest estiu. US PODEN INTERESSAR!
Per acabar us proposo la lectura d’aquest conte tan curtet i molt emotiu. Espero que us agradi.
Al Setembre en parlarem ?
La curta història dels llibres llargs
Els minillibres estaven tristos. Aquesta vegada, els llibres grans i famosos no només s’havien rigut d’ells, també els havien fet fora. – Però si gairebé ni se us pot dir llibres. Amb prou feines teniu lletres, i sou tot dibuixos – havia dit un llibre amb un munt de pàgines de lletra diminuta. – No deixarem que us guardin al nostre costat, a la llibreria. Sou llibres de mentida! -va dir un altre, molt seriós i elegant. Pobres minillibres: no els van deixar cap raconet a les llibreries, ni a les biblioteques. Van acabar amuntegats en golfes i magatzems. Els llibres grans estaven contentíssims. A les llibreries ja només hi entrava gent adulta i seriosa, perquè ja no hi havia res que atragués als nens. Tots es quedaven a la porta, i els llibres ja no tenien por de que els agafessin sense cura o de que els arrenquessin i embrutessin les pàgines. Van passar els anys, i tots aquells nens que mai havien entrat a cap biblioteca es van fer grans. – Ara ja poden entrar a conèixer-nos i admirar la nostra saviesa- van pensar els llibres grans. Però no. Aquests adults que havien crescut sense minillibres no tenien cap interès en els llibres grans. Eren massa llargs! Com podrien llegir tantes pàgines de cop, si mai havien llegit res? Els llibres grans estaven desesperats. Les llibreries tancaven, les biblioteques semblaven abandonades… ningú llegia! Es van reunir tots, van llegir i llegir milions de les seves pròpies pàgines, i van descobrir que només hi havia una solució: demanar perdó als minillibres, fer-los tornar i col·locar-los als millors prestatges. I així va ser com van aconseguir salvar-se, fent llegir als nens a poc a poc, perquè creixessin estimant els llibres de tota mena. I perquè ningú oblidés el que havia estat a punt de passar, van escriure la història en aquest minillibre, i el regalaren a tots els qui miren els llibres amb poques paraules i plens de dibuixos com si no fossin llibres.
Autor: Pedro Pablo Sacristán Traductora: Marina Monforte
|
Bé, i comença l’estiu
Espero que el gaudiu tant com us sigui possible però no oblideu llegir una estoneta cada dia.
El meu correu montsep@escolaflama.cat
Comentaris recents