Aprofitant que estem descobrint i aprenent la riquesa natural del Delta de l’Ebre, des de l’aula de música hem fet un tast vivencial del seu folklore a través de la Jota, després d’haver passat uns dies de colònies a Deltebre.
La jota és una música, un cant i una dansa popular molt estès per tota la península Ibèrica: Aragó, Catalunya (principalment a les Terres de l’Ebre i a la Franja de Ponent), les Illes Balears, València, Extremadura, Castella, Galícia, Astúries…
Es balla en parella encarada, que va canviant de lloc sense que arribi a tocar-se. Cadascú/na porta els braços estesos amb les mans a l’altura del cap i fa petar els dits com si fossin castanyoles.
Per aprendre els passos de gran dificultat tècnica, val a dir, la Sònia, mestra i ballarina, ha vingut a l’escola i ens n’ha ensenyat.
Durant les sessions de música hem practicat també la jota cantada amb cants improvisats propis, ja que és l’element més singular de la música tradicional a les Terres de l’Ebre on continua el costum d‘improvisar jotes a càrrec de cantadors/es durant les festes.
Ens ha quedat pendent interpretar el ball de coques, dansa en què els balladors compren una coca i l’ofereixen a la parella balladora. Es ballen amb la coca a la mà.
La jota és un ball alegre que ens fa saltar i girar, mentre expliquem històries cantant”.
Ja ho diuen: Qui ( balla) i canta els seus mals espanta.
De Roquetes vinc de Roquetes baixo,
agulles de cap, agulles de ganxo…
