La inquietud de l’escola per donar la resposta més adequada als interessos dels infants, per a què tothom pugui desenvolupar al màxim els seus talents, per a què les aules esdevinguin entorns d’aprenentatge actius i reals, ens ha fet apostar per una desfragmentació de l’horari i un tractament globalitzat dels aprenentatges.
El coneixement que tenim de com aprenem les persones: manipulant, experimentant, emocionant-nos, equivocant-nos, reflexionant, connectant diferents disciplines i no parcel·lant-les, ens ha portat a plantejar situacions d’ap
renentatge competencials. Aprenem globalment, aprenem fent-nos preguntes, aprenem fent, aprenem amb el cor, aprenem dels errors i aprenem amb els altres, fent i refent en companyia, treballant en equip.
L’escola ha de donar oportunitats d’aprenentatge a tothom, que cada infant trobi el seu camí i el seu lloc, sense exclusions, per a què desenvolupin les competències per a la vida.
El treball en xarxa amb altres escoles de Catalunya, en el marc de la Xarxa de Competències Bàsiques, Escola nova21 i d’altres xarxes docents com Xarxes d’escola pera la sostenibilitat, Comunitat STEAM i Filoscola ens ajuden a seguir plantejant-nos nous reptes per aconseguir la millor educació pels nostres infants, tot compartint eines, investigant junts i anant transformant el sistema educatiu.
En aquesta línia, la nostra escola ha apostat per una desfragmentació de l’horari, per tal de no segmentar els coneixements; sinó oferir-los de manera global, tal i com els haurem d’aplicar a la vida real quan hàgim de resoldre les situacions problema que se’ns plantegen en la nostra quotidianitat. Per altra banda, en el dia a dia de l’escola, les propostes d’aprenentatge les articulem a a través de les següents propostes:
– Unitats Didàctiques Integrades: El plantejament d’un repte i l’elaboració d’un producte final (maqueta, muntatge d’una exposició, presentació d’una recerca en un congrés, gravació d’un espot publicitari, redacció d’un article científic, elaboració d’un tríptic, construcció d’un prototip d’habitatge, representació d’una obra de teatre, participació en un certamen de poesia…) esdevenen el motor per a construir coneixement i articular el procés d’aprenentatge.
– Treballs d’investigació: L’alumne es planteja un interrogant al qual li ha de donar resposta mitjançant el mètode científic. Sorgeix del propi alumne i dels dubtes que es planteja sobre el funcionament de la seva realitat, el món i l’univers. Per exemple: una alumna de cinquè, després de llegir diverses notícies en diaris sobre incendis, es va preguntar: Per què el vent revifa les flames, si jo quan vull apagar una espelma bufo? Uns alumnes de P5 es pregunten per què a vegades quan surten al pati tenen ombra i d’altres no? Un grup de tercer investiga sobre les variables idònies per al creixement de les plantes…
– Plans d’escola: Espais per al desenvolupament de les habilitats de pensament, la competència social i ciutadana i el sentiment de pertinença al centre i al poble. En aquests moments tenen lloc les sessions de filosofia, les assemblees de classe…
– Píndoles competencials: Moments reservats al treball específic d’aprenentatges més sistemàtics o la intervenció d’un expert per explicar o introduir nous coneixements.
Compartim amb vosaltres una presentació on recollim totes les reflexions expressades anteriorment: Com aprenen els nostres fills?
CLIQUEU A SOBRE DE LA IMATGE PER A FER UN TOUR VIRTUAL I CONÈIXER LA NOSTRA ESCOLA
