Els alumnes que fan l’optativa de francès van anar-hi a França els dies 16 i 17 de maig. Aquests dies van aprofitar per veure Montpellier, Avignon i le Pont du Gard.
Endavant, veniu amb nosaltres a recordar aquests dies.
(Aquesta porta és la que barra el pas cap a l’aqüeducte de Montpellier)
Després de creuar la frontera pel pas de Le Perthus varem continuar cap al nord per arribar a Narbonne, a on arriba “l’Autoroute des deus mers”, procedent de Bordeus i que enllaça l’Atlàntic amb la Mediterrània. A Montpellier havíem arribat a mig matí per tal de fer una gimcana per visitar els punts més interessants de la ciutat i omplir el qüestionari del dossier. Entre aquests llocs es poden remarcar La Tour de la Babote, L’arc de Triomphe, L’esplanade du Peyrou o la Facultat de medicina.
Església gòtica de Saint Anne de 69 metres d’alçada..
A les portes del Conservatori.
Le Conservatoire a Rayonnement Regional.
L’arc du Triomphe.
Le Palais de Justice.
Estàtua de Lluis XIV a L’esplanade du Peyrou.
Vistes de la ciutat.
Le Chateau d’Eau.
A le Chateau d’Eau hi ha uns jardins molt macos.
L’aqüeducte.
Tren turístic al centre de la ciutat.
A la tarda varem arribar a l’alberg d’Avignon i vam deixar les motxilles a les habitacions i alguns es van a anar a fer un tomb per la ciutat, mentre els altres es quedaven descansant. No gaire tard varem anar a sopar. La nit va ser llarga i molts es van passar “hores” xarrant d’aquestes coses tant importants pels adolescents. Potser entre les 4 i les 6 de la matinada alguns tancaven els ulls, per tornar-los a obrir poc després. Al matí es va fer la visita al Palais des Papes i després temps per fer algunes compres, perquè quedés constància de que de debò havíem estat a França, que si no els cosins no s’ho creuen. Al migdia tots vam acabar al MacDonalds. Alguns es van estar 5 minuts per demanar dues hamburgueses d’un euro i un McFlurry.
Palais des Papes.
Cap al migdia plovia una mica, però no ens va impedir anar al Pont du Gard, a on ens varem menjar uns gelats ben bons.
A mitja tarda hi eren de nou a l’autocar per tornar a Barberà.
