Vaig tenir la sort de poder realitzar les pràctiques de la FCT (Formació en Centres de Treball) a un dels laboratoris més ben equipat i avançat de l’actualitat, al laboratori d’Aigües de Barcelona a Collblanc. Més concretament, treballava a l’àrea de química, anomenada anàlisi d’aigües naturals de consum. Durant 6 mesos, vaig poder aplicar i aprofundir els coneixements que aprenia en els diferents crèdits del cicle. Per exemple, entre d’altres, realitzant volumetries o fent dilucions de patrons de concentració coneguda, per després analitzar-les instrumentalment mitjançant l’espectrofotòmetre. Bàsicament a la nostra secció, analitzàvem i controlàvem tots els contaminants inorgànics que podien contenir les aigües naturals.
A més a més, una de les activitats que també realitzava era preparar i analitzar les mostres que havien d’analitzar els panelistes del panell de gustos i olors. El mètode d’Aigües de Barcelona és un mètode propi, característic i diferent de la resta de mètodes per analitzar el gust i l’olor. També és conegut amb el nom de FPA (Flavor Profile Analysis). Aquest mètode utilitza un grup de 4, 5 o 6 panelistes per examinar les característiques sensorials de les mostres d’aigua. El gust es determina tastant i esbandint la boca amb la mostra a analitzar. Per altra banda, l’olor és determinat ensumant la mostra. L’anàlisi es basa en una roda d’olors i gustos que relaciona els atributs de les mostres amb els components que poden generar aquella olor o gust. És indispensable que cada panelista hagi estat format prèviament. La formació serveix perquè tots els panelistes descriguin una mateixa percepció de la mateixa manera. L’entrenament i formació dels panelistes es realitza utilitzant patrons estàndard de referència.
Primerament, els panelistes anoten les seves percepcions de manera individual. Els resultats individuals són importants, ja que poden desvelar un canvi o l’aparició d’una nova olor o gust. Tot i així, el resultat final es fa en consens considerant les percepcions de tots els panelistes. La temperatura afecta en la intensitat de l’olor. En la majoria de compostos, l’olor augmenta a mesura que augmenta la temperatura perquè hi haurà més molècules de les substàncies odoríferes que es volatilitzaran. Així doncs, l’anàlisi de l’olor es fa a 45 °C, ja que la intensitat serà major i serà més fàcil fer la detecció que si es fes a 25 °C. En canvi, el gust es realitzarà a 25 °C perquè si es fes a 45 °C, es podrien lesionar les papil·les gustatives. A banda de la temperatura, també es diferencien per la quantitat de mostra que es necessita per realitzar l’anàlisi. Per a l’olor, s’utilitzen 200 mL de mostra que es dipositen en un Erlenmeyer de 500 ml perquè hi hagi suficient espai per a les partícules volàtils. En canvi, per fer el gust es posen 500 mL en un Erlenmeyer també de 500 ml i després a l’hora de realitzar l’anàlisi es reparteix en diferents gots per a cada panelista.
Finalment, qualificar la meva experiència com a molt enriquidora tant pels coneixements adquirits com per a la meva formació com a persona. Era el primer contacte que tenia amb el món laboral i ha sigut molt positiu. Des del primer dia, m’han fet sentir com un més i han dipositat tota la confiança en mi. Agrair tots els coneixements que m’han ensenyat i que m’han fet créixer com a persona.
